Aprilis

És als Fasti del poeta llatí Ovidi on podem trobar la més llarga descripció del mes d’abril. Perquè l’obra és dedicada als mesos de l’any, un llibre per a cada mes. Llàstima que l’any 8, mentre Ovidi escrivia aquesta obra, l’emperador August el va castigar amb l’exili. Prou que el poeta es va emportar els papers a Tomi, a la riba del Mar Negre, però només va refer alguns passatges i no va tenir esma de continuar amb la descripció dels mesos de l’any, a la romana. O potser ja no hi va trobar sentit.

El cas és que tenim sis llibres que corresponen als sis primers mesos de l’any. A l’inici del quart llibre, Ovidi dialoga amb Venus: “Ara arribem al quart mes, en el qual hom et venera d’una manera especial: Venus, tu ja saps que et pertanyen el poeta i el mes.” I pocs versos més endavant ens ofereix l’etimologia del nom del mes, que relaciona amb el verb aperio, que significa obrir: “Alguns et voldrien arrabassar, o Venus, el patronatge d’aquest mes i te l’envegen. Com que la primavera obre llavors totes les coses i minva el cru rigor del fred i la terra es mostra fecunda, diuen que l’abril, que la mare Venus reivindica com a seu posant la mà sobre ell, deu el nom a l’estació en què tot s’obre.”

Les fotografies que il·lustren aquest post del 3 d’abril mostren un procés d’obertura: el de les flors del llorer del jardí de la infantesa. Vaig fotografiar el llorer ple de poncelles el 27 de febrer. El 28 de març, el dia del Ram, el llorer lluïa tota la ufana de les seves flors.