En el llibre de cosmètics per al rostre femení, inacabat o incomplet, que el poeta llatí Ovidi va escriure pels volts de l’any 1 abans de Crist, Medicamina faciei feminae, se’ns ofereix, entre d’altres, una recepta per fer tornar el cutis brillant. Cal fer primer una barreja d’ordi i de veces, tot ben deixatat amb 10 ous. Tot seguit s’afegeix mel, una dotzena de bulbs de narcís ben triturats i pols de les primeres banyes que li cauen al cèrvol. El rostre de la dona que segueixi aquests consells “fulgebit speculo leuior illa suo”.
Ara hi ha empreses de cosmètics que volen que utilitzem cremes de bava de caragol, o de caviar, i la darrera novetat: de verí de serp. Ja ho diu el refrany català: sempre han tingut bec les oques!
Vaig fer la fotografia que il·lustra aquests mots el mes d’abril de l’any 2008, al Camposanto de Pisa.
Entrades
Amb el desig que la cara sigui l'espill de l'ànima, el fet cosmètic ha d'emprendre dues direccions: cap enfora i cap endins, tal com reflecteix aquesta figura del cementiri de Pisa.
ResponEliminaBuena reflexión la de teresa. Me gusta esa cabeza coronada con una estrella. Besos.
ResponElimina