dissabte, 24 d’abril de 2010

Fractals

Viatge fractal en format teatral.

Acte primer. Curs 1973-1974. UAB. Estudiant de darrer curs de la Llicenciatura en Filologia Clàssica. Tesina de llicenciatura. El catedràtic Àngel Anglada Anfruns em proposa d’incorporar-me al seu equip i de treballar sobre l’estructura omfàlica de l’epístola Ad Pisones d’Horaci. Accepto.


Acte segon. Curs 2009-2010. Els responsables del Parc dels Aiguamolls de l’Empordà em proposen de participar en uns diàlegs interdisciplinaris en el marc de l’exposició “Armonía fractal de Doñana y las Marismas”, que es podrà visitar durant els mesos de maig i juny. Accepto.


Acte tercer. Em miro material sobre fractals en general, i sobre literatura fractal. Pablo Paniagua comença el seu article ¿Qué es la literatura fractal? d’aquesta manera: “Para empezar a responder esta pregunta nos tenemos que remontar al año 1497 cuando un monje italiano, Lucca Paccioli, dio a conocer lo que era “la divina proporción”, título del libro de su autoría donde explica los secretos de la “sección áurea”.”


Acte quart. Vet aquí que la meva part del diàleg amb un geòleg haurà de passar inevitablement per aquell treball dels meus orígens. Perquè, a més de trobar una magnífica estructura omfàlica a l’epístola horaciana, hi vaig descobrir amb plaer i avidesa un ús infinit de la sectio aurea.


Vaig encapçalar la meva tesina amb aquesta frase de Jean Cohen: “Sentir el poema no es conocerlo; conocerlo no es sentirlo.” Perquè em feia angúnia reduir tota una art poètica a un inacabable reguitzell numèric i geomètric. Ara em congratulo d’haver fet una tesina fractal!


La fotografia fractal la vaig fer des d’un avió el 22 de febrer de 2009, volant a Atenes, via Ginebra.


5 comentaris:

  1. La literatura i la ciència en abraçada amorosa... Així era al principi: la filosofia contenia la ciència, i a la inversa.
    El coneixement té tant d'eròtic...

    ResponElimina
  2. Muy agradecido al comentario sobre el Sol y al envío del enlace sobre el sol del pasado verano. Excelentes imágenes, muy interesante texto.
    Los crepúsculos siempre han acompañado a los poetas.
    Saludos

    ResponElimina
  3. Els fractals sempre m'han agradat. Igual que sempre m'ha agradat tot allò relacionat amb (1+sqrt(5))/2, és a dir, la raó àurea. De fet, al darrer congrés on vaig participar, s'hi va presentar música basada en la successió de Fibonacci.

    Una aventura apassionant, aquesta teva. Felicitats.

    ResponElimina
  4. Encara recordo quan, en una petita aula del seminari vell, ens explicaves a classe de Llatí II tot això de l'epístola Ad Pisones. Si t'he de ser sincer, recordo la situació, però no el contingut. M'hauràs de refrescar la memòria.

    ResponElimina
  5. M'agrada aquest nostre diàleg digital, Teresa!

    Era el final de una serie que nació sin pensar, J. Julio, que acabó atrapándome, como las puestas de sol. Saludos primaverales.

    Avui ens hem reunit tots els participants als diàlegs, Miquel, i ha estat ben interessant. Aquesta fòrmula em preocupa, no sé pas si és el que jo vaig utilitzar! Me l'hauràs d'explicar un dia. En aquells moments, vaig anar a visitar dos compositors perquè els resultats de la meva recerca eren com una partitura. Gràcies pels comentaris.

    Ai, David, quina il·lusió que em fa que recordis l'aula i la situació. Segur que, si t'ho explico ho trobaràs de seguida dins el cofre del teu tresor de sabers oblidats. Una abraçada!

    ResponElimina