Núvol de cendra

“S’aixecava un núvol -els que s’ho miraven de lluny no sabien ben bé de quina muntanya sortia, després es va saber que del Vesuvi,- la semblança i la forma del qual s’adeia més a la figura d’un pi que a la de cap altre arbre. Car projectant-se en l’aire, com per un tronc llarguíssim, s’esbadiava en branques. Jo crec que això s’esdevenia així per tal com, en afeblir-se el corrent que l’impulsava de bell antuvi, el núvol, mancat d’aquesta força o, millor, vençut pel seu propi pes, s’esvaïa en amplada. Tan aviat era blanc com d’una color bruta i amb taques, segons que el que portés fos terra o cendra.”

Es tracta, sembla, de la primera descripció escrita conservada de l’erupció d’un volcà. El seu autor és Plini el Jove, nebot de l’enciclopedista Plini el Vell, el qual va morir, quan fugia de l’erupció del Vesuvi, a la costa de Nàpols, el dia 22 d’agost de l’any 79 de la nostra era.

Les pròsperes ciutats d’estiueig Pompeia i Herculà van ser sepultades per la lava, les cendres i el llot. I van romandre així fins al segle XVIII, quan es van redescobrir.

Durant el seu viatge de noces, l’any 1863, el pintor Lawrence Alma-Tadema va visitar els llocs i va coincidir amb la primera excavació sistemàtica de les ciutats. Hi va aprendre de primera mà -i després va recrear- el món clàssic grecollatí. Com en el quadre “Una exedra”, que il·lustra aquest post, l’escenari del qual sembla que es situa prop de Pompeia.