En aquesta naixó primaveral
só tan feliç que el seny se m’esgarria:
el cel ¿és dins el riu o bé és enlaire?
¿Brumeix la sang o bé palpita el dia?
I ¿és que, el fullam inesperat i tímid
en la branca d’un arbre mig cremat,
és vol de talladits, gorgol de l’aigua,
o pampallugues d’un assolellat?
Aquest poema de Josep Carner, va ser publicat per primera vegada l’any 1935, dins del recull La primavera al poblet.
El verd intens de la fotografia que il·lustra el poema el va atrapar en Borja un primer d’abril, ja una mica llunyà, en un país d’eterna primavera.
Entrades
coincidencias de temas - poemas acompañándolos - en este día de abril
ResponEliminaMi agradecimiento.
JJP
Quina fotografia més bonica! De fet m'agraden totes les que publiques per a il·lustrar els teus posts. Vaig arribar al teu bloc per l'enllaç que hi ha al d'en Daniel Bonaventura i t'he de dir que des d'aleshores el segueixo.
ResponEliminaFelicitats Mariàngela!
Me da la impresión de que no serán las últimas, soy una asidua de su siglo. Mi admiración.
ResponEliminaGràcies, Nausica. Que potser et vaig publicar uns dibuixos, de tema clàssic, preciosos en uns Fulls de la Revista de Girona, ja fa uns quants anys?
La primavera dóna ales.
ResponEliminaVolem, doncs, que el cel dels poetes és ample!
Quina raó que tens, Teresa!
ResponEliminaPerdona ara m'adono que no et vaig dir qui era! Sí, sóc la mateixa Nausica que et va il·lustrar aquell article...
ResponEliminaBen trobada, Nausica!
ResponElimina