dissabte, 4 de desembre de 2010

Del diari d’Anna Maria

És el que té obrir els armaris de la casa dels meus pares. Anava a la cerca d’uns papers antics que sabia que trobaria en aquell armari. Hi eren. Però també hi he trobat uns quants llibres de la meva adolescència. Estic parlant de llibres publicats en català els anys seixanta. M’he aturat en un dels llibres Donar, diari d’Anna Maria de Michel Quoist, publicat per l’editorial Estela, en traducció catalana de Joan Ruiz Calonja. Quan jo vaig llegir aquest diari d’una noieta entre els 14 i els 18 anys, que m’havien comprat els meus pares, no em podia pas imaginar que, després de molts anys, coneixeria el traductor a propòsit dels seus treballs sobre l’humanisme català. 
Llegeixo i copio un fragment de l’anotació del diari d’Anna Maria corresponent al dia d’avui, 4 de desembre: “Torno de casa la Renée. Hem tocat discos, i després la seva mare ens ha donat berenar. En arribar, al carrer he vist un xicot que m’agradava. Hauria volgut que em mirés, i he somiat en ell. Jo que pretenc estimar en Denis! És fastigós, però mai no seré una bona noia. Em repugno, però m’és igual, me’n fum i me’n fum, me’n vull fúmer. La Nicole m’empipa, amb les seves teories inaplicables. Pff, pff, pff. Oh, que tipa n’estic!”
El volum portava el Nihil obstat del censor Dr. Antoni Briva, prevere, i l’Imprimatur de Gregori, Arquebisbe-Bisbe de Barcelona, de l’any 1963. La meva edició és la quarta i de 1965. L’editorial Estela, fundada l’any 1958, va ser tancada pel govern l’any 1971. L’any següent va renéixer amb el nom d’editorial Laia. 
Vaig fotografiar les fulles de saló i les plomes de Santa Teresa del jardí familiar, des de dalt, el passat mes de març. 

4 comentaris:

  1. Aquest "Diari d'Anna", de Michel Quoist, ha estat molt present en l'època de la nostra formació! El vaig llegir, i també el "Diari de Daniel", i "Pregàries", traduït per Ramon Cotrina, qui després va prologar el meu primer llibre publicat, "El vel d'Harmonia"!

    ResponElimina
  2. Los recuerdos de la niñez y de la adolescencia, cuando se recuperan, se ven iluminados con otra luz. Hay libros que se alejan con los años y otros que se acercan y nos traen junto a ellos todo un entorno.

    ResponElimina
  3. Sí, i tant! També vaig llegir La noia del Saxo Bar del mateix autor. Els francesos, educadament desinhibits, ens mostraven que estimar era un fet natural. No havíem de tenir por de pensar i ho podíem escriure. Jo també portava un diari.
    Salutacions, Mariàngela!

    ResponElimina
  4. Lectures generacionals, estimades amigues, retrat d'una època. Sempre amb les nostres sincronicitats, Teresa. Una abraçada, Glòria!

    No recuerdo porqué este libro, junto a algunos más de mi adolescencia, estaba encerrado en un armario y no en las estanterías de mi habitación. Seguiré el hilo del recuerdo, a ver dónde me lleva. Saludos José Julio.

    ResponElimina