Gairebé tots els records que s’agombolen per travessar amb la ment aquests ponts de París són plujosos, però tan feliços! Aquesta vista recordo bé quan la vaig fixar, era el mes de març de l’any 2008 i París tornava a florir.
dijous, 9 de desembre del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
El gris, tots els tons del gris, semblen fets exprès per acolorir París...
ResponEliminaTens raó, i els ocres Florència...
ResponElimina