dimarts, 7 de desembre de 2010

Ponts (III)

L’he travessat tantes vegades! I com m’agrada haver-ne perdut el compte. D’un cap a l’altre, en ressegueixo cada àngel i cada ala de cada àngel. No hi revisc la Roma clàssica, ni la renaixentista, sinó la vida de cada dia, a la Roma banyada pel Tíber.

5 comentaris:

  1. Las ventanas, en las fotografías, nos abren de uno a otro espacio. Los puentes se extienden uniendo tanbién espacios. Puentes y ventanas nos animan a seguir en el tiempo, a recorrer hacia delante tiempos nuevos.

    ResponElimina
  2. Roma és més que una ciutat, oi? Roma és una experiència!

    ResponElimina
  3. Jo sempre el miro com si no l'hagués vist mai abans. Després, inevitablement, penso en Gregory Peck i Audrey Hepburn volant en vespa cap al pont on s'estimaran el temps d'un sospir.
    Sañutacions, Mariàngela!

    ResponElimina
  4. On he escrit "sañutacions" volia escriure "Salutacions".
    M'excuso!

    ResponElimina
  5. Gracias por el recuerdo de mis ventanas veraniegas y por la conexión con los puentes otoñales, José Julio. Me ha encantado!

    Era a Roma, quan apareixien els meus ponts, Teresa. Si em perdo, m'hi podreu trobar...

    Pertot venen aquells calendaris de la pel·lícula. Que guapos tots dos!
    Records romans, Glòria!

    ResponElimina