Prepares la maleta. T’abrigues bé. L’excitació de l’aeroport. Les pel·lícules de l’avió, dues, tres. No dorms. Finalment aterres dins d’un inmens arbre de Nadal, fet d’espelmetes i àngels. Una vegada, dues, tres, quatre, cinc...
Quan afegeixes hores, dies, mesos, anys, a fets de la vida passada i tornen al pensament, pots arribar a tenir la sensació que els ha viscut un altre.
Vam fer la fotografia, amb l’Empire State al fons, el 4 de gener de 2005.
Entrades
I segons com, és així, ja que es diu que canviem totalment les cèl.lules cada set anys!
ResponEliminaLa memòria, però, ens dóna sensació de continuïtat.
És el fil d'Ariadna de la nostra vida!
ResponEliminaMoltes gràcies, Ricardo, igualment!