Parets sàvies

Camines per Roma. De sobte arribes a un passatge cobert. Hi entres. Els murs són pintats i plens d’esgrafiats. I no només. A l’alçada del primer pis i a totes quatre parets hi ha textos inscrits: dos de Virgili i dos d’Horaci, en llatí, és clar. M’atrau primer de tot un dels versos més estudiats (i estimats) de la quarta bucòlica de Virgili, el seixanta: “Comença, petit nen, amb el somriure a conèixer la mare.” I també aquell vers del llibre primer de l’Eneida amb el qual Dido acaba el seu parlament, tot just quan acaba de trobar Eneas i el convida a palau: “Jo, no desconeixedora del mal, he après a socórrer els dissortats.” Deixo els d’Horaci per al post de demà.  

Vaig fer la fotografia del vers de Virgili, dijous passat.