Vaig créixer ajudant a guarnir l’aparador per Nadal, a més d’adornar un arbre (primer un ginebró, després un avet) i fer un pessebre dins de casa. Quan els meus pares es van jubilar, van convertir la botiga i el taller de la sastreria en sales d’estar. Així és que vam continuar tenint finestres al carrer. I l’ampit de la finestra ha acollit un petit pessebre cada Nadal. L’any 1999, el meu oncle, sensible i hàbil constructor de diorames i maquetes, ens va fer una reproducció de l’església de Llagostera, el meu poble. Tothom s’aturava a contemplar el petit naixement al cancell de l’església, que vam posar a la finestra.
Aquest mes de desembre, el meu pare i el meu fill han tornat a posar l’església a la finestra, amb una escolania de Montserrat que canta per a un papa que surt al cancell. Al costat de l’església hi han posat la cova amb el pessebre.
Dissabte passat, vaig fer la fotografia de la finestra, just acabada d’adornar, amb la intenció de posar-la a la finestra del bloc.
Entrades
Aquesta és la màgia dels pessebres: que admeten tots els escenaris, tots els relats dins del gran Escenari, dins del gran Relat.
ResponEliminaGràcies per oferir-nos el vostre pessebre des de la finestra del blog.
Gràcies a tu, Teresa, pel teu comentari. Em fa il·lusió compartir aquest nostre pessebre en aquesta altra finestra!
ResponElimina