dijous, 16 de desembre de 2010

La tesi

Un dia com avui de l’any 1983 vaig defensar la meva tesi doctoral. Era un divendres, aquell any, el 16 de desembre. Martí de Riquer presidia el tribunal. Al seu costat, Joan Bastardas i Luis Gil. Als extrems de la taula José Martínez Gázquez i Francisco Rico, el director de la tesi. Era una tesi de la Universitat Autònoma de Barcelona, però com que, des de 1974, jo ja era professora a l’aleshores Col·legi Universitari de Girona, vaig demanar de poder fer la lectura a Girona. Només s’havien llegit dues tesis abans de la meva, a Girona. Així és que aquest va ser un dels titulars dels diaris d’aquell dia. Hi era tothom a l’Aula Magna de la Casa de Cultura de Girona, aquell matí de desembre. Professors, estudiants, amics, familiars. Ho recordo cada any, quan arriba el 16 de desembre. Tant de treball i tant d’esforç acumulats no poden no deixar petjada en la vida d’una persona. 

La fotografia és d’aquell dia. Damunt la taula es poden veure els tres volums de la tesi, Vida i obra de Jeroni Pau

10 comentaris:

  1. Aquest és un aniversari important, ja ho crec, una nova manera de néixer amb la tesi, gestada amb tant d'esforç. Per molts anys, Mariàngela!

    ResponElimina
  2. Enhorabona! Mariàngela, encara que sigui amb uns quants anys de retard, ja que jo fins al 2003 no vaig començar la carrera i, per tant, a sovintejar la Facultat de Lletres. Veig que hi vas tenir un tribunal de pes, Déu n'hi do!

    ResponElimina
  3. Mi recuerdo y mi enhorabuena por tan feliz aniversario. Francisco Rico y Martí de Riquer han sido siempre para mí dos lecturas constantes.
    ¡Feliz Navidad, aunque falten algunos días!

    ResponElimina
  4. Enhorabona Mariàngela. Segur que hi vares posar tots cinc sentits i vares reeixir com no podia ser de cap altra manera. Vaja quin tribunal!
    Glòria

    ResponElimina
  5. Enhorabuena, mariángela. ¡Menudo tribunal de lujo! Comprendo que recuerdes con emoción esa fecha. Besos.

    ResponElimina
  6. Enhorabona Mariàngela, i, mira,explicant la teva experiència m'animo a pensar que potser d'aquí a uns quants anys jo també tindré una data com la del teu 16 de desembre... Una abraçada, V.

    ResponElimina
  7. Gràcies per les vostres felicitacions i les vostres paraules!
    Ho recordo ben bé com un segon naixement, Teresa.
    Era de pes el tribunal, Enric, sense cap mena de dubte. Un honor.
    Petons, Esther!
    Inteligentes lecturas Riquer i Rico, José Julio. Felices Pascuas!
    I si n'hagués tingut més, també els hi hauria posat, Glòria.
    Un lujo y una emoción, Isabel, sí. Abrazos.
    Segur que també será un dia d'aquells que els romans assenyalaven amb una pedra blanca, Vinyet. Petons.

    ResponElimina
  8. Enhorabona Mariàngela. Ben cert que ha de ser emocionant el record d'un fet com aquest. Segur també que des de llavors la teva tasca i la teva feina ha estat, i és, fonamental pel nostre pais.
    És una sort haver-te conegut i un luxe tenir-te com a amiga i professora.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  9. Ah, Lluís, moltes gràcies per la teva generositat! Una abraçada cordial.

    ResponElimina