No el travesso tant el pont de ferro com el pont de pedra, però el segueixo amb la vista des del de pedra. I em desvetlla innúmers moments d’un costat a l’altre de la vida, a Girona. El vaig fotografiar, de baix a dalt, el mes de juny de l’any 2009.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
Sembla una 'performance', aquest pont. Com si fos en un museu... a l'aire lliure.
ResponEliminaEl recordo barrat amb cordes molt gruixudes. L'Onyar anava tan gras que era un perill creuar-lo.
ResponEliminaTemps!
Salutacions, Mariàngela!
El va construir Eiffel o la casa d'Eiffel. El color l'afavoreix.
ResponEliminaAh, les inundacions a Girona! Ja ho pots ben dir, Glòria, si en fa d'anys!
Una abraçada.