Els dos textos d’Horaci triats per acompanyar els visitants en l’edifici romà, del qual parlava en el meu post d’ahir, provenen de les Odes d’Horaci. Així, es poden llegir aquests versos de l’oda II, 16, 13-16: “Viu feliç amb ben poc aquell qui veu lluir damunt la seva senzilla taula un saler heretat del pare, aquell al qual no torba el plàcid son ni el temor ni cap sòrdida cobejança.” I aquests altres de l’oda III, 24, 21-24 “Tenen per un gran dot la vida honesta dels pares i una castedat que, recolzada en una ferma fidelitat, no vol un altre marit, i l’adulteri és rebutjat com un sacrilegi o, si no, es paga amb la mort.”
La tria és contundent. Són inscrits en llatí. La recepció, doncs, és més limitada. Jo n’he donat la traducció que Josep Vergés va fer per a la Fundació Bernat Metge.
Vaig fotografiar l’edifici el dia 9 de desembre passat.
Entrades
Viure amb el que es té, agraint-ho, no cobejant... Paraules sàvies si som capaços d'encarnar-les en la nostra vida.
ResponEliminaÉs una llàstima que actualment costi tant "viure amb el que es té". Ens han ensenyat que cada dia hem de voler més, tinguem o no tinguem la capacitat d'assolir-ho. Si tinguéssim més present Horaci, segurament no hi hauria tantes decepcions, a la vida. Confuci, més o menys, deia el mateix.
ResponEliminaAra feia un munt de dies que no tenia temps de dir res!
Fantàstic que hagis estat a Roma i, més encara, que hagis desxifrat per nosaltres, la saviesa de les parets retratades.
ResponEliminaSempre acabo trobant Horaci, dins meu o a les parets romanes! Intensa Roma, com sempre. Gràcies pels vostres comentaris! Una bona abraçada.
ResponElimina