diumenge, 6 de novembre de 2011

El camí de Modest Prats

El dia de Sant Narcís, Modest Prats va rebre un nou homenatge, amb motiu de la publicació de les seves Homilies de Medinyà. Hi explica que, quan li van preguntar en un programa de ràdio quins dos fets havien marcat profundament la seva vida, va respondre “el dia que vaig néixer i el dia que em vaig ordenar capellà”. 

Sobre el dia del seu naixement, en Modest escrivia l’any 2005: “Vaig néixer el setembre de 1936. Quan vaig obrir els ulls a la llum, el país vivia la terrible Guerra Civil. Tres mesos després del meu naixement, van matar el meu pare, afusellat a la paret del cementiri de Montcada, juntament amb el seu oncle Gonçalo. A casa, a cal Ferrer, hi quedàrem, destrossats, el meu avi Cebrià -pare de la meva mare-, la meva tia Lola -que ha mort aquest estiu passat-, la meva àvia Carme -la mare de la mare-, i l’Enriqueta, la meva mare que era el centre de tot, el punt de referència central al llarg de la meva vida. Aleshores tenia tot just vint-i-cinc anys. En fa tres que va morir, però continua ben viva en el record i en l’exemple de tota la seva vida. És a casa, amb un profund sentit cristià, on vaig anar aprenent el camí del perdó i de la llibertat.”

He extret aquest fragment del text, recollit ara al volum, que en Modest va llegir sencer, a Castelló d’Empúries, el seu poble natal, amb motiu de l’atorgament del premi Espiga i Timó d’Or.

Vaig fer la fotografia del campanar de la basílica de Castelló, el 21 de juny de l’any 2009.

4 comentaris:

  1. Hay días muy señalados en las vidas que no se borran aunque pasen muchos años. Perdón y libertad, como dice Prats, es una herencia en palabras que no se olvida.
    Cordiales saludos

    ResponElimina
  2. En Modest Prats sempre serà per mi el Gran Mestre. Quedava embadalida escoltant-lo a les classes i per mi té tot el respecte del món. Em queda pendent llegir-me coses d'ell, tinc entès que ha parlat molt, però que no ha escrit tant com ens agradaria a molts. Tenia present aquest llibre i me l'apunto per comprar per la biblioteca. Abraçada!

    ResponElimina
  3. La lucidez de Modest Prats ha sido siempre proverbial, José Julio! Un abrazo.

    ResponElimina
  4. El teu parer és unànime, Cristina. El record del seu mestratge romandrà sempre. Apunta't també "Engrunes i retalls". Ara s'ha vist que va escriure més del que pensàvem. Abraçada també per a tu.

    ResponElimina