dijous, 24 de novembre de 2011

Imatges

Hi ha imatges plaents, breus, que voldries retenir a la retina. Hi ha imatges doloroses, també breus, que romanen a la retina. Em pregunto si, per natura, ens és més fàcil de retenir el dolor que el plaer. És, em penso, com en aquell poema de Nietzsche que llegíem cada estiu, cisellat en una pedra, enmig dels boscos de la Chasté a la riba del llac de Sils, a la vall de l’Engadina. En vaig parlar en aquest post. Volíem que fossin veritat aquests versos del poema: 
El món és profund,  
més profund que no ha pensat el dia. 
Profund és el seu mal,  
la voluptat més profunda que la pena del cor. 
El dolor ha dit: passa!  
Però tota voluptat vol l’eternitat,  
vol la profunda, profunda eternitat. 
Mai no acabàvem d’estar convençuts del mot francès o català que havia de traduir l’alemany “lust”. Finalment, em vaig decidir per “voluptat”. Però potser ara em decantaria per “plaer”. Disquisicions filològiques a banda, les imatges plaents del record malden per imposar-se a les imatges doloroses. I les ajudo. El vent s’emportava els núvols perquè el sol pogués brillar en aquesta posta de començaments d’abril de 2010.

3 comentaris:

  1. Per això el cos enterrat es perpetua en imatges esculpides a la pedra. Sublim, profund...

    ResponElimina
  2. Imatges que a través del blog compartim perquè ens il.luminin la retina i el cor... Gràcies.

    ResponElimina
  3. Gràcies a vosaltres, amigues, per les vostres paraules, per les vostres imatges compartides. Una abraçada.

    ResponElimina