Feia massa sol a Megara. I què hi feia Virgili a Megara? Trepitjava terres homèriques, revivia paisatges heroics. Per completar la seva obra, la que hauria de ser la més gran, la història de l’heroi troià Eneas, que era també l’origen d’August, de Roma. I tant de sol el va reprendre a Virgili. Malalt, se’l va emportar August, de retorn a Itàlia. Només de desembarcar a Brindisi, va tenir temps de demanar als amics, quan ja es veia morir, que cremessin la seva obra, la que havia de ser la més gran. No en podria completar la revisió, ni aquells versos coixos, ni refer els errors que la visita als llocs li havia fet veure. I Virgili es va morir, allà, a la Calàbria, ell que havia nascut a la Màntua del Po i volia reposar per sempre a Nàpols, prop de l’entrada a l’Avern, al costat del bosc del roure de la branca d’or. Era el dia 21 de setembre de l’any 19 abans de Crist, quan Virgili va acabar els seus dies que havien durat 51 anys.
A la fotografia, es pot veure una representació de Virgili en un manuscrit del segle V, conservat a la Biblioteca Apostolica Vaticana.
Entrades
Ho has dit amb tanta naturalitat que m'ha semblat que hi eres....
ResponEliminaLa mania de polir, de corregir, la voluntat de millorar el text... Aquest teu sobre Virgili, preciós.
ResponEliminaHe leído y releído muchas veces "La muerte de Virgilio" de Herman Broch, con sus cadencias de mar y de estilo.
ResponEliminaEl me ha llevado a releer con gran frecuencia a Virgilio.
Un abrazo
Aquests clàssics els tens tan interioritzats en tu que parles d'ells com si de tu parlessis. Així, gràcies al teu bell texto, he vist i sentit com moria Virgili.
ResponEliminaUn petó!
on diu "texto" vull dir "text".
ResponEliminaGràcies.
Mariàngela, gràcies pel post. M'agradaria saber si has llegit La mort de Virgili de Broch i si és el cas què en penses. Virgili és el meu escriptor favorit però no em puc empassar el llibre de Broch de cap manera. Gràcies.
ResponEliminaVariacions sobre un tema antic, com a les classes, per tenir-lo interioritzat, ben cert. A vegades he dit els estudiants que no era jo qui parlava, sinó que les paraules me les donaven els meus autors! Gràcies, Camil·la, Teresa, Glòria, per les vostres paraules! Una abraçada.
ResponEliminaSi la novela de Broch te ha llevado a releer Virgilio con frecuencia, José Julio, bienvenida sea!
Em penso que no havia acabat la novel·la, Maró. I, per poder-te dir què en penso, l'estic llegint ara. Se m'emporta la seva riquesa descriptiva i m'aclapara! Ja n'he programat un petit post per dissabte o diumenge. Gràcies per l'incentiu!