dimecres, 16 de novembre de 2011

Madame Monet llegeix

La dona que llegeix damunt d’aquests mots al seu confortable sofà potser passava turbulències que volia distreure llegint aquest llibre, o potser simplement posava per a l’amic pintor del seu marit pintor. No sembla gaire còmoda l’andriana que porta, si és que és una andriana aquesta vestimenta llarga i tan estesa sobre el sofà. La flor al cap, el llaç a darrere, la punta del peu. Només les mans i el rostre nus. La resta un embalum de teixits. Ella sembla un coixí més del sofà. Tot se’m fa pesant en aquest quadre, menys els tres ventalls japonesos de la paret que sembla que marxen volant de gairell, cap a l’esquerra. Tot molt étouffé i étouffant. Com aquest vespre de tardor.
El quadre Madame Claude Monet reading el va pintar Pierre Renoir pels volts de 1872, i ara es troba al museu Sterling and Francine Clark Art Institute, de Williamstown, Massachussets.

7 comentaris:

  1. Sembla com si Renoir l'hagués volgut tractar la vestimenta de la noia com l'ocell que s'endevina al coixí del costat, només hi ha vida en la flor dels cabells i el rosat de les galtes, tot ho embolica una boira blava...però quina meravella!

    ResponElimina
  2. Imagine que les exigències estètiques serien importants, però també és cert que els sistemes de calefacció no n'eren com els actuals i la gent anava ben vestida dintre de casa, on les habitacions de sostre altíssim tampoc serien fàcils de caldejar. Ara, amb el canvi climàtic, potser aquesta meravella de quadre hagués estat ben distint. I sí, quina Tardor més étouffant.

    ResponElimina
  3. M'agrada l'atmosfera blava d'aquest quadre, i que curiosament no fa pas pensar en la tardor, sinó en una primavera freda.

    ResponElimina
  4. Sí, Mariàngela, excepte els ventalls, tot en el quadre resulta pesant. M'ha agradat molt l'acudit "ella sembla un coixí més...". De totes maneres els blaus són molt bells i, encara que no estigui a l'alçada d'altres Renoirs, té un segell de talent.
    Un petó!

    ResponElimina
  5. Amics, potser en el fons i secretament, quan vaig escriure aquests mots del quadre, tenia enveja de la tranquil·litat de Madame Monet, la vida de la qual, a la tela, sembla tan plaent! Ara, els vostres comentaris m'encanten! Quin plaer compartir mirades amb vosaltres!

    Un petó ben fort!

    ResponElimina
  6. "Els mestres impressionistes brillen al CaixaForum.
    La sala mostra 72 obres firmades per Corot, Renoir, Degas, Pisarro, Monet i Gauguin, entre altres.
    Les peces provenen de The Sterling and Francine Clark Art Institute, a Williamstown Massachusetts".

    Avui m'he apropat a Caixafòrum, sense saber que demà s'obria aquesta exposició.
    M'he hagut de conformar amb la dels ballets russos de Diaghilev.

    Trobaré l'ocasió de tornar!

    ResponElimina
  7. He vist la informació avui als diaris, Ignasi. És ben bé que el món és ple de casualitats. Com ara que el quadre del meu post hagi arribat a Barcelona aquests dies. I jo sense saber-ho! L'exposició dels ballets russos també devia valer la pena, oi?

    ResponElimina