dissabte, 26 de novembre de 2011

La Biblioteca Bruno Filipponio

Fa temps vaig rebre una carta i ho vaig explicar al bloc. No és un dels posts més llegits, però és un dels posts més internacionals. De tant en tant visito les estadístiques del bloc i, quan trobo visites de llocs inusuals, com és ara Sacavém, Warsaw, Leuven, Oxford, Berlin o Dublin, vaig a veure quina ha estat la seva pàgina de destinació. Quasi mai no falla: “La carta”. Aleshores sé que el senyor Bruno Filipponio ha tornat a escriure una carta com la que em va escriure a mi, perquè vol un altre llibre per a la seva biblioteca. O això penso. 
Pels comentaris que m’han deixat al bloc, sé que es va interessar per un llibre sobre art islàmic a Espanya i un altre sobre la catedral de Sarzana. Una de les persones que va visitar el meu post va escriure, al seu torn, un post al seu bloc, mencionant el meu. A través dels comentaris que hi han deixat podem saber que el nostre amic també es va interessar per un llibre sobre Caravaggio, un altre sobre el Museo del Prado i alguns altres quasi sempre relacionats amb diverses manifestacions de l’art. Vet aquí com el senyor Filipponio ha unit un grup d’estudiosos que potser no ens hauríem conegut mai. Ni virtualment.
A la fotografia es poden veure alguns exemplars de la Biblioteca Bruno Filipponio. Pas mal!

4 comentaris:

  1. Este ir y venir de libros es algo curioso. Parecería el argumento de una novela. Intriga cómo acabará.
    Saludos cordiales.

    ResponElimina
  2. Un dels avantatges de la Xarxa: fer xarxa! No en sabia res, del senyor Bruno Filipponio fins que tu n'has parlat. No el coneixem personalment, però pel teu relat, sí que ens sabem els gustos...

    ResponElimina
  3. Recordo el post que esmentes i m'agrada molt com expliques aquesta xarxa de contactes impensable sense internet. Cuàntes coses interessants i curioses deu haver provocat l'existència de la xarxa?
    Un petó!

    ResponElimina
  4. Iré siguiendo en lo posible el curso de esta historia, José Julio, y lo contaré en el bloc. A mi también me pareció digna de una novela, o al menos de un relato. Hay quien ya dice que sería buen argumento para una película!

    Sabem els gustos i els procediments que utilitza des de fa anys i panys per aconseguir els llibres, Teresa. M'agradaria de conèixer la seva biblioteca de debò, la que jo he descrit és la ideal i no sé si l'haurà materialitzada.

    Vull pensar que moltes, Glòria. Que tu i jo parlem virtualment dia sí, dia no, després d'anys de no saber res l'una de l'altra, ha estat un fet impensable i extraordinari, oi? Abraçada.

    ResponElimina