El poema 31 de Safo descriu els efectes físics de l’amor d’aquesta manera:
Igual que els déus em sembla que aquest home
és, que et seu al davant, aquest que ara
escolta, a frec, la teva veu, car parles
molt delicada,
i el teu riure agradós; de debò, dintre
del pit el cor em defalleix; si et miro
mal que sigui un instant, ni una paraula
no em ve a la boca,
car la llengua se’m trava, i una fina
foguerada la pell prest em recorre,
res no em veuen els ulls, i les orelles
totes em xiulen.
La freda suó’ em té, un tremó’ em guanya
de cap a peus, més lívida que l’herba;
que tinc la mort propera m’afiguro,
ben a la vora.
Mes cal sofrir-ho tot, perquè...
D’aquesta oda sàfica bellíssima, escrita a l’illa de Lesbos probablement a finals del segle VII abans de Crist, ens manquen els versos finals, no sabem quants, així és que restem sense conèixer quina és la raó que a Safo li fa sofrir-ho tot, encara que la podem imaginar. La traducció, també en estrofes sàfiques, és de l’any 1973 i la signa el prevere Manuel Balasch.
Entrades
Bellíssims,el fragment del poema i la imatge...és un fresc?
ResponEliminaUn fresc de Pompeia que, durant segles, s'identificava amb Safo.
ResponEliminaJo diria que aquesta interrupció del text té una gran força poètica. Cadascú completa el poema amb la seua pròpia experiència, o amb la seua imaginació del que hagués estat capaç de sofrir per amor. Bellíssim poema, i tan actual.
ResponEliminaCal sofrir-ho tot per saber-ho tot...
ResponEliminaAcaba sent un suggeriment per al lector aquesta pèrdua, d'acord. Més val veure-ho en positiu, lapsus calami, cert.
ResponEliminaI omnia vincit amor, Teresa!