dimarts, 8 de novembre de 2011

I Fòrum del Patrimoni Literari

A Itàlia en diuen “Associazione Case della memoria”, o “Paesaggio culturale italiano” (abans “Parchi letterari”), o “International Committee for Literary and Composer Museums ICOM Italia”, a França “Fédération des maisons d’écrivains et des patrimoines littéraires”, a l’estat espanyol “Asociación de Casas-Museo y Fundaciones de escritores”, aquí “Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català”. Diferents maneres d’anomenar aquells llocs viscuts i descrits pels escriptors que han estat patrimonialitzats, que han esdevingut museus o llocs literaris visitables i que s’han unit en xarxes. L’objectiu és conservar els llocs, però també les obres, és a dir el patrimoni literari, sigui quin sigui, material o immaterial, paisatge, casa o manuscrit. Preservar el patrimoni literari i també estudiar-lo, i a més difondre’l. 

El naixement d’aquestes agrupacions el trobem sobretot als anys 90, però l’origen d’alguns centres prové dels anys 70. Tot i que de llocs literaris fixats en la memòria ja n’hi ha en el món grecollatí, és clar. 

El dia 9 de novembre, a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona, la Càtedra M. Àngels Anglada de Patrimoni Literari reunirà els gestors d’aquestes associacions en el I Fòrum del Patrimoni Literari amb l’objectiu de posar en comú el camí fet fins avui, però sobretot amb la mirada posada en el futur. 

3 comentaris:

  1. En una d'aquestes jornades ens vam conèixer a Vilanova, i ara arriba aquest I Fòrum a Girona, tot al voltant d'escriptors i escriptura, un patrimoni que en el seu àmbit ens fa ser qui som.
    Desijo molt d'èxit a la trobada.

    ResponElimina
  2. Una gran iniciativa a la que deseo largo camino. Escritores, escritura, museos y lugares..., excelente proyecto.
    Saludos.

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies, Teresa. Va anar molt bé. Segur que t'hauria agradat. Ja fa uns quants anys que ens vam conèixer gràcies al seminari d'Espais Escrits. I em va fer molta il·lusió.

    Es esta curiosidad de saber cómo el escritor ha vivido los lugares que piso. La intangible búsqueda de sus huellas en los paisajes. Un abrazo, José Julio.

    ResponElimina