La primera nit que Goethe va passar a Roma es va hostatjar a la Locanda dell’Orso. Era el dia 29 d’octubre de l’any 1786. Feia quasi dos mesos que viatjava i sembla que ja estava una mica tip de les “locande”, així és que va posar-se molt content de poder traslladar-se a l’apartament del pintor Johann Heinrich Wilhelm Tischbein a la via del Corso. El primer de novembre ja escrivia des d’allà que gaudia “de la quietud i la pau domèstica en terra estrangera”. I el 17 de novembre ja afegia “em sento a casa”.
L’any 1872 van posar una placa a la façana de la casa “In questa casa immaginò e scrisse cose immortali Volfango Goethe”. Va ser l’any 1963 quan va néixer la iniciativa de crear un museu de Goethe a Roma. Deu anys més tard ja va ser una realitat. Però, després de deu anys més, va haver de tancar. L’any 1987 es va voler tornar a obrir en commemoració del bicentenari del viatge de Goethe a Itàlia. Finalment, des de l’any 1997 en l’apartament hi ha la casa museu de Goethe a Roma. Difícil vida la de les cases dels escriptors!
Tischbein va dibuixar Goethe mirant per la finestra de l’apartament: la via del Corso ja devia ser tot un món digne de ser contemplat hores i hores.
Entrades
Un dibujo delicioso. La vía del Corso era entonces un lugar privilegiado de encuentro social, en el que se desarrollaban los desfiles del carnaval que tan bien describiría, en sus cartas, Goethe. Saludos cordiales.
ResponEliminaFa un parell de dies rellegia uns fragments epistolars de Chopin on menciona aquest costum de mirar per les finestres. És a París, i viu en directe una sèrie de revoltes ciutadanes: "Las ventanas están repletas de espectadores (como antaño entre nosotros en ocasión de las grandes festividades)… duró de once de la mañana a once de la noche" Imagine que sense tele o internet, aquesta era la seua finestra al món. Molt més proper, no cal dir-ho. El dibuix em sembla magnífic.
ResponEliminaDes d'aquella finestra, ara Goethe veuria, probablement... el Wolfgang breakdance!
ResponEliminahttp://www.youtube.com/watch?v=FHdda5FO4Jo&feature=related
Continuo aprenent.
El Corso sempre és digne de ser vist i mirat. Ets una narradora magnífica!. M'he recordat de la casa on va viure el pobret Keats tuberculós, la casa rosa al costat de les escales de la piazza d'Espagna. També m'he recordat d'haver sopat a Casa Goethe, sí, sí, a Frankfurt preguntant-me què diria el poeta si veiés la seva llar convertida en restaurant...
ResponEliminaJo també vaig aprenent.
Un petó, Mariàngela.
Vam visitar aquesta casa-museu de Goethe a la via del Corso farà ja potser una desena d'anys... Aleshores ens vam prometre visitar Weimar, i l'any passat vam cumplir la promesa.
ResponEliminaEn febrero de este año tuve la suerte de ver el desfile de carnaval, Isabel. Un abrazo, amiga romana!
ResponEliminaQuè faríen sense finestres, Lapsus calami! Les de Rilke són una meravella.
Potser baixaria a ballar, amable Ignasi!
Ah, generosa Glòria, si són foteses, que diria Catul! A Itàlia hi ha una marca de calçotets Eneas. Una abraçada.
Heu tancat el cercle del vostre itinerari Goethe, Teresa.