La tardor s’ha emportat l’estiu i el Diari del Líban. El trobaré a faltar. M’ha permès de fer el viatge al Líban dues vegades i fixar-lo contra l’oblit, que ens amenaça sempre, i m’esporugueix. Gràcies a tots els que heu seguit el Diari, per la vostra lectura i pels vostres comentaris. Ha estat un plaer compartir-lo amb vosaltres.
Amb la tardor arriben, puntuals, les classes. La il·lusió és la del primer dia, un del mes d’octubre de 1974. No diré que em sembla que era ahir, perquè no és cert. Però, com aquell dia, torno a esperar el moment d’entrar a l’aula, dilluns que ve, i d’una ullada passejar la meva mirada per les mirades dels estudiants. Gran moment. Una vegada a l’any, en farà 36.
A la fotografia, uns capitells del claustre de la Facultat de Lletres de la UdG.
Entrades
Ah, els estats naixents! Deixen petja i amb la seva força empenyen a caminar.
ResponEliminaSi no n'hi hagués, els hauríem de fabricar, justament pel que tu dius, Teresa.
ResponEliminaCrec que som molts els estudiants que com tu recordem el moment que has descrit perquè estàvem junts. Per molts sempre seràs la primera professora que hem tingut a la carrera, i vulguis que no, això marca.
ResponEliminaUna abraçada,
E.
Oh, com m'agrada que m'ho diguis i que m'ho escriguis, estimada Esther! No hi puc fer més! De cop, m'has fet recordar aquell curs, i les frases llatines que cada dia, quan entrava a classe, trobava escrites a la pissarra. Boníssims records! Gràcies, Esther. Una bona abraçada.
ResponEliminaI ara que em poso a recordar, també vas ser, Mariàngela, la última professora que vaig tenir a la UdG, a la classe de doctorat que gairebé podríem anomenar "els margaritians".
ResponEliminaGràcies, Esther, per posar-te a recordar i per recordar també les darreres classes. A l'inici i al final, és una bona sincronicitat. Petons gironins!
ResponEliminaGràcies Mariàngela, ens has deixat un Diari del Líban magnífic,un excel·lent testimoni de cultura i, amb ell, la teva captivadora sensibilitat. També un model de com amb una pinzellada es poden dir tantes coses.
ResponEliminaAquest curs ens veurem sovint: "el plaer de llegir" i haver-me matriculat a "lectures de literatura universal" ho faran possible.
Una abraçada.
Gràcies a tu per seguir el Diari del Líban, Lluís, i per les teves paraules. I fins ben aviat en aquestes lectures que compartirem!
ResponElimina