El vent que fa caure les prunes,
els codonys verts,
que fa vacil·lar la lluna,
el vent que mena la mar,
el vent que romp i que saqueja,
el vent fred,
que vingui i que brami
sobre el meu cor desgavellat!
Que vingui com a les fulles
el vent clar
sobre el meu cor, i que el culli
el meu cor i el seu suc amarg.
Ah! que vingui la tempesta
salt a salt,
que prengui del meu cap
el meu dolor que gira en rodó.
Ah! que vingui i que s’emporti
salvant-se,
el meu cor feixuc com una porta
que s’obre i bat al vent.
Que se l’emporti i que en llenci
els trossets
cap a la lluna, l’arbre, les bèsties,
l’aire, l’ombra, l’aigua,
perquè res més no me’n retorni
mai més,
de la meva ànima i de la seva
que jo estimava...
He il·lustrat la meva traducció d’aquest poema d’Anna de Noailles (1876-1933), inclòs a L’ombra dels dies, de 1902, amb una fotografia que vaig fer al Museu Nacional de Beirut d’una escultura procedent de Biblos, que no representa Ariadna.
Entrades
Ariadna: la dona que estima ben activament, ja que inicia el seu estimat Teseu pel camí del Laberint perquè en surti vencedor; Ariadna, com tantes dones que ho donen tot i són abandonades.
ResponEliminaHe recordat, inevitablement, El lament d'Ariadna tan trist com aquest preciós i desesperat poema. Ah! L'amour...
ResponEliminaGlòria
Ah, Ariadna! Sort que després va trobar el déu Dionís que se la va emportar a l'Olimp i la va fer la seva esposa!
ResponEliminaGràcies, amigues, Teresa i Glòria, pels vostres comentaris. Ariadna m'havia fet perdre el fil del que us volia dir!
ResponEliminaPrecioso poema, mariàngela. Ariadna es un personaje que siempre me ha fascinado, la traicionada. Un abrazo.
ResponEliminaMariàngela, el poema m'ha commogut, i la tria que tu has fet d'aquest poema, també. Ariadna és un dels meus miralls. Li vaig dedicar un poema, "Ariadna es desperta a Naxos", al primer llibre de versos que vaig publicar i sovint evoco el seu plany. Gràcies per retornar-me'l.
ResponEliminaSentimos una fascinación mutua, Isabel. Abrazos tambien para ti!
ResponEliminaGràcies per les teves paraules, Vinyet. Durant un temps, fa més de 20 anys, vaig tenir una secció al diari El Punt que es deia El fil d'Ariadna. M'agrada compartir amb tu aquesta altra figura femenina.