Diari del Líban (XI)

El nostre tercer dia al Líban visitem el Museu Nacional de Beirut. Ens guia una amiga de la nostra amiga que hi treballa. Millor impossible. Acaba d’arribar de New York, on viu el seu fill. L’edifici del museu es va acabar de construir l’any 1937 i es va inaugurar oficialment l’any 1942. Poca vida va tenir el museu que va tancar quan va esclatar la guerra, l’any 1975. Ningú pensava que el conflicte fos tan llarg, així és que fins l’any 1982 no van decidir de protegir amb alguna cosa més que sacs de sorra les grans peces importants, com és ara els sarcòfags de marbre grecs o romans. Una estructura de fusta recoberta de ciment va impedir que les bombes els destruïssin, com va passar amb peces més petites conservades en 45 caixes, i amb centenars de documents. El museu es trobava en la línia que dividia la ciutat en dues regions enfrontades. A més dels bombardejos, el museu va ser caserna de les milícies. Ara és un petit preciós museu, molt ben restaurat. I amb peces espectaculars. Encara resta per obrir el soterrani, que vam visitar també, i on es podrà contemplar un mausoleu amb murs pintats, una mica a la manera de les tombes etrusques de Cerveteri i Tarquinia. Sostenen el pòrtic exterior del museu quatre columnes amb capitell de lotus. Un mosaic amb la musa Cal·líope, envoltada pels set savis, procedent de Baalbek, ens rep a l’entrada. Mentre hi som, l’electricitat se’n va dues vegades.