dijous, 23 de setembre de 2010

Diari del Líban (XXVI)

Rebo una classe de cuina, vull aprendre a fer la pasta d’albergínies i el pollastre amb arròs i el kebbé... Més tard fem un petit recorregut sentimental pel poble natal de la meva amiga. Quan tornem, fotografio el camell motoritzat del masover, aparcat davant de la casa. Altra vegada som una bona colla a taula per dinar, a casa. Després de les saboroses figues del jardí, sortim per visitar Beiteddine, el poble amb nom de mercromina. Només ens deixaran visitar una part de l’antic palau de l’Emir, l’altra part serveix de residència d’estiu del president de la república. De fet, l’he vist cada dia al telenotícies, per les audiències que s’hi celebraven. La carretera de Jezzine a Beiteddine passa per les muntanyes del Chuf, esplèndides, i també amb carreteres terriblement sinuoses. Som a territori drus. Passem pel palau de la família Jumblatt. Recordo perfectament la notícia de l’assassinat de Kamal Jumblatt, l’any 1977. Potser perquè va ser la primera vegada que em vaig fixar en l’existència d’aquest país, potser pel ressò internacional que van donar a la mort de, deien, un dels senyors feudals del Líban. El fill de Kamal, Walid Jumblatt, ara és actiu en la política libanesa. El vaig veure també al telenotícies, al costat del president, alt, de rostre trist. El palau de Beiteddine ja ha tancat, quan hi arribem, però el viatge no ha estat debades. I tindré una altra visita pendent per tornar al Líban. Encara visitarem el poble del costat.

2 comentaris:

  1. La cuina és una expressió ben viva del lloc!
    Visca menges tan saboroses!

    ResponElimina
  2. Em fa venir salivera només de pensar-hi, Teresa!

    ResponElimina