dimecres, 15 de setembre de 2010

Diari del Líban (XVIII)

Continuem el camí. Ens proposem de visitar una petita església dedicada a Sant Judes, del segle VIII, a Hasroun. El poble és enfiladís i vell. Arribem a la plaça de l’església nova. La torre del campanar té dos rellotges. Al costat dret de l’església hi ha una reproducció de la cova de Lourdes i una font acabada en forma d’obelisc. I al costat esquerre un monument a algú. M’hi acosto.

La meva sorpresa serà gran en trobar-me un monument a Joseph Simon Assemani, bibliotecari de la Biblioteca Apostolica Vaticana, al segle XVIII. El coneixia bé Assemani, de fa anys, de quan preparava la meva tesi doctoral i vaig treballar un temps en aquesta biblioteca. El seu catàleg de manuscrits de la biblioteca, publicat a Roma l’any 1756, va ser de consulta obligada. El meu vell amic Assemani era fill d’aquell petit poblet, Hasroun, que mira de ple la vall dels sants. Em va fer il·lusió de retrobar-lo. El vaig fotografiar de tots cantons, fins i tot el rètol que assenyala la direcció del monument amb el seu cognom transliterat de l’àrab El-Semaani. Em va agradar que la inscripció de la base fos en llatí i en àrab. La minúscula capella de Sant Judes va restar en un segon pla, després de la troballa.


4 comentaris:

  1. Ho veus? La comunió dels amics arriba lluny!

    ResponElimina
  2. Ho veus? La comunitat dels amics arriba lluny!

    ResponElimina
  3. Quin viatge tan ben aprofitat! És molt curiós el que ens expliques d'Assemani. La vida, per sort, té aquests detalls inesperats.

    ResponElimina
  4. Escriure el diari és com reviure el viatge, és viure'l dues vegades. Gràcies, Teresa i Glòria, amigues, pels vostres comentaris.

    ResponElimina