dimecres, 29 de setembre de 2010

Viatges pagats

Podem dir que Francesc Cambó és al darrere d’algunes grans obres de la literatura catalana de tots els temps: les Elegies de Bierville de Carles Riba i Entre l’Equador i els tròpics i La ruta blava de Josep Maria de Sagarra. No només de mecenes viu l’escriptor, ja es veu clar, però que l’any 1937 Francesc Cambó donés dos mil francs a Josep Maria de Sagarra, com a regal de casament, va servir perquè l’escriptor i la seva esposa, Mercè Devesa, viatgessin durant set mesos per Tahití i la Polinèsia. L’any 1927, Cambó ja havia pagat un viatge d’una altra parella, Carles Riba i Clementina Arderiu. D’aquell viatge Riba en servà notes i en sortiren les elegies que escriví a Bierville, en l’exili de la guerra, en una síntesi acurada del viatge i de l’exili, del patiment per la terra i de la superació a través de l’escriptura. La literatura catalana deu a Cambó que Grècia i la Polinèsia formin part de l’imaginari literari. Llàstima que no hi hagi encara cap institució relacionada amb aquests dos autors a l’associació Espais Escrits. Tindríem un punt més al Mapa Literari Català 2.0, al Pacífic encara no n’hi ha cap!
Vaig fotografiar l’alta mar blava des de l’illa de Moorea, a la Polinèsia francesa, ja fa uns anys. 

9 comentaris:

  1. La personalitat que dóna un mecenes és rara avui dia, per no dir inexistent.
    La idea dels Espais Escrits és excel.lent (a part de que tu i jo ens vam conèixer a Vilanova gràcies a una trobada dels Espais Escrits...!). I no estaria de més que s'ampliés el concepte per incloure autors com Sagarra, Riba, i més que n'hi podríem afegir.

    ResponElimina
  2. Difícil ser mecenes amb els temps que corren, tens raó. Ai, sí, ens vam conèixer durant el primer seminari, el mes de setembre de l'any 2005. En tinc molt bon record, i una bona amiga! Ja m'agradaria que s'ampliés el concepte. Una abraçada, Teresa!

    ResponElimina
  3. Ostres, no en coneixeu cap de mecenes ara mateix? Ei, que jo li escric la millor literatura en un pot de conserva, eh! Jejejejejeje...

    I l'Aurora Bertrana i la seva literatura de la Polinèsia?

    ResponElimina
  4. Ai, Manel, tampoc no la tenim a Espais Escrits la nostra estimada Aurora! Me la vaig emportar a la Polinèsia i després vaig fer alguna coseta. Mira't aquest enllaç que t'agradarà
    http://www.udg.edu/LinkClick.aspx?fileticket=iSqQkN1aUR8%3d&tabid=12014&language=ca-ES
    Si trobo un mecenes, t'aviso!

    ResponElimina
  5. Interesante relación entre mecenazgo y artistas. En la Historia, y a lo largo de los siglos, a veces los artistas no hubieran hecho nada relevante sin ese empuje y otras creo que les dificultó.
    Me han interesado mucho estos recuerdos. Felicidades por ello.

    ResponElimina
  6. Sin Mecenas, el antecesor de todos los demás, quizá no tendríamos las imprescindibles obras de Virgilio y de Horacio. Otros no acertaron tanto como él, o como ellos, estoy de acuerdo contigo, José Julio. Saludos cordiales.

    ResponElimina
  7. Ostres, MOLTÍSSIMES GRÀCIES pel link. M'ho acabo d'imprimir i aquesta nit m'ho llegeixo! No hi he estat mai, a la Polinèsia, però penso que ha de ser un viatge que si no saps menar una veler.... És que tot el que he vist sobre la Polinèsia, i he llegit de motxillaires actuals, es veu que és un país que és millor fer-lo en vaixell, no? Però segur que de qualsevol manera, ha de ser un viatge d'aquells que se'n diuen "el viatge de la meva vida"...

    ResponElimina
  8. Abans d'anar a dormir em vaig llegir els escrits maridats amb pintures. Quin èxtasi! Moltes gràcies!!!!

    ResponElimina
  9. Estic contenta que t'hagi agradat, Manel. Jo m'ho vaig passar d'allò més bé fent el maridatge (mai més ben trobat el mot), perquè, a més, em permetia reviure el viatge, nostre i de tots ells. Un dia en faré un post. Gràcies per la lectura, Manel. L'èxtasi polinesi existeix, de debò!

    ResponElimina