Diari del Líban (XIV)

La llibreria Antoine és la més antiga de Beirut i té sucursals per tota la ciutat. En triem una vora casa. Tinc una llista de llibres que voldria comprar. No ho trobo pas tot, hauré d’intentar-ho a la meva llibreria d’internet, des de Girona. Compro poetes libanesos, en francès, Nadia Tuéni, Georges Schehadé, Ahmad Mansour, Adonis... M’agrada especialment el petit llibre de Tuéni, Liban. 20 poèmes pour un amour, definit per l’autora com “una geografia poètica” de la seva terra. La meva amiga m’explica la vida de l’escriptora, colpida per la dissort que la va perseguir. Nadia Tuéni tenia 48 anys, quan va morir d’un càncer que la consumia des dels 30 anys, i ja havia enterrat la seva filla de 7 anys, a causa de la mateixa malaltia. En el recull El Nedador d’un sol amor, Schehadé va incloure aquesta estela, que tradueixo del francès, per a Nadia en la seva mort, l’any 1983:

Ella ha deixat la mà dels seus amics

Per un jardí tot blau tancat

On l’ocell vola amb el seu niu

Ulls negres cabells negres

I ara totes les belleses de l’ombra

Sobre les seves espatlles

Al vespre, des de casa, contemplem la posta de sol damunt del mar i ho aprofitem bé. A Catalunya, el sol sempre es colga terra endins. No hi ha línia de separació entre cel i mar, aquest vespre. L’atmosfera de la ciutat és espessa, com una crema de faves. Però, encara vaig atrapar l’helicòpter que volava direcció sud.