La següent visita va ser a Bekaa Kafra, el poble natal d’un dels sants més venerats al Líban maronita, Sant Charbel (1828-1898). Es pot visitar la seva casa, molt humil, que ara és una capella dedicada al sant, l’església del poble, la del convent, des d’on contemplem novament unes vistes espectaculars de la vall i de les muntanyes que la tanquen per l’altre costat, amb una estàtua colossal del sant. El lloc ideal per fotografiar sencer Bécharré, el poble de Khalil Gibran, probablement l’escriptor libanès més conegut internacionalment, al costat d’Amin Maalouf. Gibran va morir als 48 anys a New York, la ciutat que havia triat per viure i on va passar els darrers 14 anys de la seva vida. Però és enterrat a la petita ciutat que tinc davant meu, a les muntanyes del Líban. Llàstima que els dilluns el museu i la casa natal de l’escriptor eren tancats. No em queixo. És bo de deixar pendents, als llocs que estimem, és l’excusa per tornar-hi. Som només a un centenar de quilòmetres de Beirut, a 1650 metres d’altitud. Però a mi em sembla que ens trobem lluny de tot. Tanmateix amb connexions incessants amb els altres llocs que estimo, Roma, New York...
dijous, 16 de setembre del 2010
Diari del Líban (XIX)
Etiquetes de comentaris:
Amin Maalouf,
Bécharré,
Beirut,
Bekaa Kafra,
Diari del Líban,
Khalil Gibran,
Líban,
New York,
nexus rerum,
Roma,
Sant Charbel,
viatges
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
No sé si tornaré a l'estimada Grècia, ho deixo a l'atzar. També a mi em va quedar una visita pendent... Quan vam arribar a Súnion ja era de nit i no vaig poder fotografiar el temple retallant-se al mar. En vam veure la silueta fosca. La fotografia impossible es va convertir en un poema.
ResponEliminaJo hi vaig tornar al cap de 25 anys de la primera vegada. Vam refer el viatge sencer, metre a metre, perquè volíem ensenyar Grècia al nostre fill. I, a Súnion, vam veure la posta de sol que no havíem vist la primera vegada. De la imatge del temple retallat damunt del mar en vaig fer un quadre. De vegades les mancances són impressions més fortes. Entenc que en fessis un poema. El vas publicar?
ResponEliminaVaig publicar el poema a "Santuari grec", aquest i tots els altres que recorden Grècia...
ResponEliminaGràcies, Teresa. Una abraçada.
ResponElimina