Fins ara que ja s’acaba el dia no me n’he adonat: el 22 de setembre de l’any 19 abans de Crist va morir Virgili, a Brindisi, al sud d’Itàlia. Tenia 51 anys. Poso aquesta falca enmig del Diari del Líban que és a punt d’acabar-se, per recordar brevíssimament el poeta i el seu epitafi, modèlic:
Mantua me genuit, Calabri rapuere, tenet nunc
Parthenope; cecini pascua, rura, duces
Il·lustro el recordatori amb aquest mosaic romà que vaig fotografiar a Beirut.
Fer memòria dels grans, com el poeta Virgili, ens ajuda a merèixer-los. Els avantpassats ens honoren.
ResponEliminaQuina raó que tens, Teresa! Una bona abraçada.
ResponElimina