El poble del costat és Deir El-Qamar, un poble medieval, del segle XIV, en diuen el poble dels emirs, perquè va ser el lloc de residència dels governadors del Líban. Al palau de l’emir hi ha una església, una mesquita i un kaioué, el lloc de pregària drus. Vet aquí el sincretisme que intenta equilibrar el país. Passegem pels carrerons de la ciutat. Feien missa a l’església maronita, però no vam gosar de quedar-nos, per por de rebre un xàfec semblant al de l’església de Biblos. Tornem a desfer la carretera pel Chuf, menys endimoniada a la tornada, com totes les tornades a casa, diu la meva amiga. És la nostra darrera nit al Líban. Les grans pinedes fosques que van enamorar a Lamartine ens acullen i són els guardians del nostre son. L’endemà pujarem a l’avió que ens portarà primer a París i després a Barcelona. Però aquest vespre encara puc assaborir aquest viatge a Orient. I tradueixo el poema “Pròleg” del recull de Nadia Tuéni:
És ja l’Orient,
on el blanc domina,
on el groc, l’ocre i el rosa,
han escollit reial domicili,
on l’arbre és únic,
la follia solitària,
on l’home repensa el pensament...
Dedico aquest diari als nostres amics del Líban, per la seva profunda ininterrompuda amistat. I també al meu fill, per la seva sana tossuderia. Gràcies.
Entrades
En acabar de llegir el teu diari del Líban, m'ha recorregut un calfred d'emoció. Has fet arribar als teus lectors la teva experiència amb paraules veritables, és a dir, plenes d'esperit.
ResponEliminaHa estat un viatge intens en el qual no has parat de veure coses i deixar-ne constància. També es pot prendre com una guia ben útil i completa.
ResponEliminaBen tornada, doncs.
Agraeixo moltíssim la teva emoció, Teresa. Una abraçada.
ResponEliminaGràcies pel comentari, Glòria.
Mi felicitación por ese recorrido histórico y emotivo que ahora termina por el Oriente, "donde el hombre repiensa el pensamiento".
ResponEliminaTambién las imágenes. También las horas vividas y los recuerdos...
Un millón de gracias, José Julio, por leerlo y comentarlo.
ResponEliminaAra sí, que s'ha acabat (continua, però, semblant-me curt). :))
ResponEliminaVaig obrir un bloc nou en el qual tradueixo les cròniques al francès per als meus amics libanesos i encara no he acabat. Amb el començament de curs, tinc més feina. Però l'alentiment em permet tornar a reviure el viatge, tanmateix...
ResponElimina