dimarts, 2 de novembre del 2010

La feminitat dels arbres

Fa anys que repeteixo a les meves classes de llatí a la Universitat de Girona que els noms dels arbres en llatí són de gènere femení, fins i tot aquells (molts) que es declinen segons el paradigma de la segona declinació, de noms masculins, com a norma general. La regla general dels gèneres en llatí diu que: “Són femenins els noms de dona, d’arbres, de ciutats, de països i d’illes”. El mateix nom comú arbor arboris també és femení. Hi ha unes excepcions que són mostrades en aquestes regles:
Arboris est nomen muliebre, sed excipiantur
mas Oleaster, Acer neutrum, cum Subere Robur.
Així és que les excepcions de feminitat arbòria en llatí corresponien a l’olivera borda o ullastre que resultava ser masculí, i l’erable, el suro (o alzina surera) i el roure que eren neutres, i alguns altres. També en llatí els noms d’arbres eren femenins, perquè l’arbre és considerat un ésser que té i dóna vida i s’oposa al nom del fruit generalment neutre, perquè és considerat un producte inert, com deia el professor Joan Bastardas. 

Complaguda per aquesta feminitat arbòria llatina, vaig anar donant voltes a la pèrdua d’aquesta feminitat al seu pas a les llengües romàniques. I vaig fer aquest treball. “Què se n’ha fet de la feminitat dels arbres”, Jornades de la Secció Filològica de l’IEC a Girona (25 i 26 de maig 2001), Institut d'Estudis Catalans, Barcelona 2002, pp. 77-88. 

A la fotografia, suros del jardí de la casa de Romanyà, el mes de març passat.

6 comentaris:

  1. La feminitat hi és, als arbres, com és a tot el creat... Una altra cosa és que se li reconegui, se li respecti, se l'estimi.

    ResponElimina
  2. oi que és la mateixa casa en què va viure mercè rodoreda? és molt maca. Felicitats! per cert, sóc la núria parera, de llagostera.

    ResponElimina
  3. Oooooooohhhhh! I no ens en faràs cinc cèntims del pas del femení al masculí dels noms dels arbres? Grrrrrrr.

    Suposo que els antics estaven més prop de l'Univers que no pas nosaltres... i a l'Univers, tot allò que és receptiu i, per tant, que pot crear i donar vida era femení, a l'antigor. En el pensament confucià i taoista també era així! Ara bé, com que no sé xinès, no sé si encara avui passa el mateix.

    Quin post més educatiu, avui! Gràcies, Mariàngela!

    ResponElimina
  4. M'agrada trobar l'esperit femení arreu, Teresa.

    Ben trobada, Núria Parera de Llagostera! Sí, senyora, és la casa que va veure acabar "Mirall trencat", i que va acollir la creació de "Viatges i flors" i "Quanta, quanta guerra" de la Rodoreda.

    Sí, algun post faré sobre la pèrdua de la feminitat dels arbres en les llengües romàniques. Creació=femení, no hi ha res més fàcil, ni més clar. No em facis cas, Manel, a vegades em surt la veneta!

    Una abraçada a tots tres!

    ResponElimina
  5. Hola Mariàngela,
    Curiós tot això que expliques, sempre s’aprenen coses noves.
    Hem publicat aquest article teu al nostre bloc:
    Els arbres són de gènere femení
    Salut i gràcies.
    Amics arbres • Arbres amics

    ResponElimina
  6. Em posa contenta que el vulgueu compartir, Amics arbres, Arbres amics. Gràcies.

    ResponElimina