N’hi ha que viuen passions turques; n’hi ha que són avars del seu temps i s’allunyen de les passions, turques o romanes, tant li fa; n’hi ha que viuen passions efímeres; n’hi ha que cerquen amor en la passió; n’hi ha que tanquen els ulls per reviure passions nostàlgiques; n’hi ha que obren el cor per trobar-hi passions noves. Sigui com sigui, lector d’aquest post, accepta durant una estona la invitació d’aquesta cançó i tanca els ulls. Tanca els ulls, mira la lluna com cau, o es bressola; tanca els ulls, mira el sol com s’esmuny, o remunta; tanca els ulls, mira com un rostre s’esvaeix, i un altre es dibuixa; tanca els ulls, mira com l’hora s’emporta el desig, o el retorna; què faràs del teu dia i què quedarà d’aquests amors que ja no vius? Obre els ulls. I viu. This is divine. No l’esperis assegut la vida, com les dones, infinites, del quadre de Paul Delvaux que il·lustra el post d’avui.
no hi ha sinònims al món de les llepolies
Fa 3 hores
La veu setinada de la Stacey i aquest saxofon avellutat amb els ulls tancats...
ResponEliminaQuin gran plaer llegir-te un matí de diumenge!
Com contestar a aquesta meravella?
Potser... a veure... si!
Del àlbum "Passion fruit":
http://www.youtube.com/watch?v=r2FwW9byEFc
Procuro tenir oberts els ulls i les oïdes!
Me la vas fer conèixer tu, Ignasi, Stacey Kent! Sunday Morning, molt interessant. Gràcies.
EliminaViure, sí, encara que a vegades faci mal. La por no porta enlloc.
ResponEliminaNo ens hem d'estalviar el viure, no, Teresa!
Elimina