Illa flotant

No he vist mai cap illa flotant, però n’he menjat i n’he imaginat. Els lectors d’aquest bloc ja hauran endevinat que m’estic referint a aquelles postres delicioses que els francesos anomenen “île flottante”: una gran bola de merenga (l’illa) que flota damunt d’un petit mar de crema anglesa. Qui m’ha fet imaginar una illa flotant és Homer, quan a l’inici del cant desè de la seva Odissea diu, en la traducció hexamètrica de Carles Riba:

Fins que a l’illa Eòlia arribàrem, on habitava

Èol, el fill d’Hipotes, amable als déus que no moren.

I és una illa flotant; i l’encercla tota sencera 

un mur de bronze infrangible; i que llisa s’empina la roca!

Algú potser es preguntarà perquè és flotant l’illa Eòlia. La resposta deu ser: perquè és l’illa dels vents, governats per Èol, l’amo i senyor de brises i oratjols, bufaruts i ràfegues. 

L’illot de la fotografia em penso que no era flotant. Però, des de l’avió que em portava a Pisa, el mes d’abril de l’any 2008, m’ho va semblar.

Cosmètics

En el llibre de cosmètics per al rostre femení, inacabat o incomplet, que el poeta llatí Ovidi va escriure pels volts de l’any 1 abans de Crist, Medicamina faciei feminae, se’ns ofereix, entre d’altres, una recepta per fer tornar el cutis brillant. Cal fer primer una barreja d’ordi i de veces, tot ben deixatat amb 10 ous. Tot seguit s’afegeix mel, una dotzena de bulbs de narcís ben triturats i pols de les primeres banyes que li cauen al cèrvol. El rostre de la dona que segueixi aquests consells “fulgebit speculo leuior illa suo”.

Ara hi ha empreses de cosmètics que volen que utilitzem cremes de bava de caragol, o de caviar, i la darrera novetat: de verí de serp. Ja ho diu el refrany català: sempre han tingut bec les oques!

Vaig fer la fotografia que il·lustra aquests mots el mes d’abril de l’any 2008, al Camposanto de Pisa.