Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Friburg. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Friburg. Mostrar tots els missatges

dimarts, 22 de març del 2011

De Ramon Sugranyes a Max Gutzwiller

El passat 26 de febrer va morir Ramon Sugranyes de Franch, a Capellades, el mateix lloc on havia nascut el 31 d’octubre de 1911. És així que ha mort amb 99 anys. Sugranyes va fer la tesi doctoral a la Facultat de Dret de la universitat catòlica de la ciutat suïssa de Friburg. Li va dirigir Max Gutzwiller, catedràtic de dret romà de la mateixa universitat, autor també del pròleg que encapçala la publicació del treball, Études sur le droit palestinien à l’époque évangélique, de l’any 1946. Així ho recorda Sugranyes a les seves memòries, Militant per la justícia, de l’any 1998. 

Max Gutzwiller havia nascut a Basilea el primer d’octubre de 1889. També va morir un mes de febrer, el dia 6, de l’any 1989, pocs mesos abans d’arribar als cent anys de vida, com Sugranyes. Abans de Friburg, el professor Gutzwiller era catedràtic a la Universitat de Heidelberg, però va ser depurat, juntament amb d’altres professors, tal i com es pot llegir en una placa a l’entrada de la Facultat de Dret, a causa de la seva esposa, Gisela Strassmann, una berlinesa d’origen jueu. El professor Gutzwiller va passar els darrers anys de la seva llarga vida a la riba del llac de Morat, on és enterrat, al petit cementiri. 

Aquesta només és una de les abundoses relacions catalanosuïsses al llarg del segle XX. Vaig fotografiar la vista del llac de Morat, el 2 d’agost de l’any 2005.

divendres, 2 d’abril del 2010

Abrils

Vaig conèixer Paul-Jean Toulet (1867-1920) a través del conte “Paràlisi” de Mercè Rodoreda. Vaig comprar el seu recull poètic Les Contrerimes a la llibreria de l’estació del Friburg suís, el mes d’agost de l’any 2007. (La fotografia que il·lustra aquests abrils la vaig fer aquell dia en un dels carrers de la ciutat. Em va agradar la màquina de cosir penjada a la façana.)


Aquesta tarda he acabat un treball que feia dies que arrossegava. He agafat el llibre de Toulet i m’he assegut al sofà. El primer poema és dedicat al mes d’abril. Torno a seure davant l’ordinador, perquè sembla que experimento una certa predisposició a col·leccionar abrils. He jugat a traduir el poema en dues llengües.


Avril, dont l’odeur nous augure

le renaissant plaisir,

tu découvres de mon désir

la secrète figure.


Ah, verse le myrte à Myrtil,

l’iris à Desdémone :

pour moi d’une rose anémone

s’ouvre le noir pistil.



Abril, la teva olor ens augura

el renaixent plaer,

tu descobreixes del meu deler

la secreta figura.


Ah, vessa la murtra a Mírtil,

l’iris a Desdèmona:

per a mi d’una rosa anemone

s’obre el negre pistil.



Abril, cuyo olor nos augura

el renaciente placer,

tu descubres de mi deseo

la secreta figura.


Ah, vierte el mirto a Mirtilo,

el iris a Desdémona:

para mi de una rosa anémona

se abre el negro pistilo.