Mirèio

Tenia raó Alphonse de Lamartine, quan escrigué que el perfum del gran poema Mirèio de Frederic Mistral (1830-1914) no s’evaporaria pas en mil anys. Vet aquí una estrofa del cant II d’aquesta obra escrita l’any 1859: 

T’ame, o chatouno encantarello, 

  Que se disiés: - Vole uno estello! 

I’a ni travès de mar, ni bos, ni gaudre fòu, 

  I’a ni bourrèi, ni fiò, ni ferre 

  Que m’aplantèsse! Au bout di serre, 

  Toucant lou cèu, l’anariéu querre, 

E dimenche l’auriés, pendoulado à toun còu. 

L’any 1917, la poeta Maria Antònia Salvà (1869-1958) va traduir al català Mirèio. En reprodueixo la versió de l’estrofa anterior:

T’estim talment, clara donzella,

que si ara em dius: “-Vull una estrella”,

no hi ha desert, ni mar, ni bosc, ni torrent foll,

no hi ha botxí, ni foc, ni ferre

per aturar-me o moure’m guerra;

la portaré de l’alta serra,

i ja podràs, diumenge, dur-la penjada al coll.

Ahir es va presentar a l’Institut d’Estudis Catalans la Llei de l’occità. Benvinguda sigui! Vaig fotografiar aquest detall del claustre el mes de juliol passat. 

Rilke i les estrelles

Vet aquí on menen els camins inextricables de les ments dels poetes, quan volen tirar floretes a una senyora. Som a l’estiu de 1926. Rainer Maria Rilke manté una correspondència viva i intensa amb la poeta russa Marina Tsvietàieva. No s’arribaran a conèixer mai, però es van estimar per carta. L’amor de lluny té això, és epistolar.

La connexió és la següent. Rilke diu a Marina que és una estrella. Aleshores recorda la nova estrella que l’astrònom Tycho Brahe va descobrir l’any 1572 en la constel·lació de Cassiopea. I, tot seguit, el poeta provençal Frederic Mistral mereix un parèntesi en aquesta carta que Rilke va escriure a la seva amiga, el 28 de juliol de 1926. Mistral era una estrella per a Rilke, potser perquè havia rebut el premi Nobel.

(I no és cert, o potser m’equivoco, que precisament aquesta estrella, Alfa, de la constel·lació Lira, visible des de tota la Provença i de les terres mediterrànies és la que ara brilla i s’anomena Mistral? I, potser per tal que nosaltres poguéssim creure fermament en el nostre temps, calia una cosa d’aquest tipus: un poeta portat a les estrelles? Un dia diràs a la teva filla, quan t’aturis a Maillane: vet aquí “Mistral”, que bell és aquesta nit. Finalment, ja no es tracta dels rètols amb noms als carrers, ara es tracta de la “glòria”.)

Vaig fotografiar aquesta vista de Praga, el mes de juny de l’any 2005, des de la torre del Clementinum, l’observatori astronòmic de la ciutat on Rilke va néixer i on Tycho Brahe mirava (i descobria) les estrelles.