Una mica de llatí de les lletanies, velut stella salutaris (vers 13), un polsim de llatí dels cants goliàrdics, in fame mea taberna / in nocte mea lucerna (versos 22-23), un xic de llatí dels himnes pagans, sicut beneficum Lethe (vers 7), o dels himnes cristians, esto sertis implicata (vers 4), un poc de llatí de Catul, o novelletum quod ludis (vers 2), tot ben barrejat i ben amanit i tenim un poema en llatí escrit per Charles Baudelaire: Franciscae meae laudes, és a dir unes lloances a la seva Françoise, una modista erudita i devota, digna destinatària de l’esforç del poeta. És l’únic poema en llatí de Les flors del mal, però sembla que no és pas l’únic que l’autor va escriure, avesat com estava a la composició llatina des de l’escola. I és que, per ser un Baudelaire, la formació llatina, pagana i cristiana, és fonamental.
Gustave Courbet va pintar aquest retrat de Baudelaire (sempre de cara al pupitre ell!) entre 1848 i 1849.
Entrades
