Bones festes, amics!

“Resta tranquil, si de sobte

l’Àngel a la teva taula decideix anar.”

Amb aquests dos versos d’un dels Poemes francesos de Rilke, que vaig traduir i publicar l’any 2011, i amb aquest Esbós amb dibuix de fantasia de Ramon Casas, conservat a la Fundació Rocamora, que m’acompanya aquests dies, us desitjo unes dolces festes i un 2017 ben propici.

Annemarie Schwarzenbach

Remenava llibres al meu cau de Llagostera aquest cap de setmana. I vaig arribar a l’espai Schwarzenbach. En vaig treure el petit assaig Loin de New York. Al costat hi havia una publicació minúscula. La vaig estirar. I es va descabdellar el fil del record. La primera vegada que vaig conèixer l’existència d’Annemarie Schwarzenbach va ser el mes de juliol de l’any 2008. Com cada estiu, passàvem uns dies a Sils-Maria, a l’Engadina suïssa, i passejàvem per les ribes del llac de Sils, el llac que il·lumina i presideix aquest bloc/g des dels seus inicis. Vam arribar-nos fins a la Biblioteca Engiadinaisa. Com tots els edificis de la zona, la Biblioteca és un xalet, amb grans finestrals que miren el llac. Hi havia una petita exposició titulada “Annemarie Schwarzenbach und Anita Forrer”. Allà vaig conèixer la vida d’aquella dona, morta amb només 34 anys, que Thomas Mann anomenava “l’àngel devastat”. La minúscula publicació que vaig estirar de la lleixa Schwarzenbach és un díptic que explica l’exposició. A la portada, es poden veure les fotografies de l’Annemarie i de l’Anita, hereva dels seus papers i dels seus llibres. I l’ex-libris de l’Annemarie que reprodueix a la tinta la meva fotografia del llac de Sils. Anita Forrer va donar els llibres que l’Annemarie li va deixar, per testament, a la Biblioteca Engiadinaisa. Aquesta era la raó de ser de l’exposició que commemorava el centenari del naixement de l’escriptora.

A la fotografia que il·lustra el post d’aquest pont de desembre s’hi poden veure els materials que hi menciono, posats sobre el volum que conté una biografia de l’escriptora, amb el rostre de l’Annemarie a dalt i la seva mà a baix.

Bon Nadal!

Àngels, arbres, poemes, llocs, memòries, moments, presències, tot s’agombola a la ment, quan cerco els mots i la imatge per desitjar-vos bon Nadal, des d’aquest bloc. Aquí teniu aquest poema de Rilke que vaig traduir i publicar l’any 2011 i aquesta imatge de l’arbre de Nadal, ple d’àngels, del Metropolitan Museum de New York, que m’enamora. 

Vistos pels Àngels, els cimals dels arbres potser 

són arrels, que beuen dels cels; 

i en el sòl, les profundes arrels d’un faig 

els semblen cims silenciosos. 

Per a ells, la terra, no deu ser transparent 

enfront d’un cel, ple com un cos? 

Aquesta terra ardent, on es lamenta 

vora les deus l’oblit dels morts.

Us desitjo un bon Nadal!

Carcassa d'àngel

Cada vegada que veig els àngels trompeters de la Promenade del Rockefeller Center, penso en els àngels que feia la meva mare, amb filferro, per posar a l’aparador, per Nadal. Encara en conservem algun, em sembla, a les golfes de la casa dels meus pares, al costat de maniquins i estris diversos. Els vaig fotografiar una vegada més, i no me’n canso, el dia 8 de desembre.

Ales d’àngel

La meva mare es deia Angelina. La meva àvia, i padrina, es deia Angelina. Quan jo vaig néixer, em van posar Maria Àngela. Angelina no, que ja n’hi ha dues, va dir la meva mare. Passats els anys, vaig fondre en l’escriptura els dos noms en un de sol: Mariàngela, com m’havien dit sempre. Ahir era el dia del nostre sant, la Mare de Déu dels Àngels. I, al meu costat, hi havia dos àngels i dues àngeles.

El primer dia de classe de grec a l’Institut Jaume Vicens Vives de Girona, quan encara era l’Institut de Girona, l’únic de la ciutat, al capdamunt del carrer de la Força, el senyor Golobardes, el professor, ens va preguntar el nom a tots i cadascun dels estudiants de cinquè curs de l’antic batxillerat de Lletres. Ens volia fer veure que la major part dels nostres noms venia del grec. Sempre més he recordat, amb un cert orgull, el que em va dir: senyoreta Vilallonga, vostè és una missatgera dels déus.

Vaig fer la fotografia de l’àngela de la Betshesda Fountain de Central Park, a New York, el mes d’agost de 2009.