Estelrich, els clàssics i els homes d'acció

A la posta de sol del 31 de juliol de l’any 1927 es va celebrar l’anomenat Ungiment de l’Arc de Berà, qualificat com una Festa popular d’una alta valor clàssica, davant del monument romà. La ballarina Àurea de Sarrà va interpretar la seva Demèter i Joan Estelrich va parlar de “La influència dels clàssics damunt els homes d’acció”. Ho va fer amb aquestes paraules: 

“Ciutadans.

El temps no permet discursos. Procuraré ésser breu, breu com un glavi romà.

Fa prop de divuit segles que aquest arc contempla, estàtic, el pas de les generacions. Mola elegant i grandiosa, de majestat fascinant sobre aquesta ampla marina, és un triomf, una esplèndida victòria sobre la massa.

Mentre els homes sentiran la Humanitat i els ulls no es desavesaran de la grandesa estètica, vindran les gents a admirar-te. En aquesta tarda lluminosa i daurada, ínclita hora vespral sobre la pedra gloriosament impertorbable, venim nosaltres a rebre la teva unció eterna, sota la seva ombra augusta, d’una eloqüència sense mots ni fites. En aquesta hora que l’Arc abandona la seva austeritat republicana del ple dia, per a vestir-se, imperial i sumptuós, amb l’or i la púrpura del capvespre, nosaltres hem vingut, per uns instants, a submergir la nostra ànima en l’ànima sempre vivent del gran poble antic que ens el deixà com un vestigi perdurable indestructible. Ell simbolitza per a nosaltres la realitat, insigne i fecunda de la idea llatina.

Sens dubte, els organitzadors d’aquesta festa, han tingut present, en convidar-nos, la nostra significació com a defensors de l’educació clàssica i de la tradició grecollatina. Per això venim i podem dir com l’eminent Coolidge, campió de la cultura clàssica: Venim avui aquí a defensar algunes de les grans realitats de la vida. Venim per a continuar assegurant el progrés en l’esdevenidor, fent que s’estengui més la coneixença del progrés en el passat. Venim per a proclamar la nostra fidelitat a l’ideal que ha plasmat la civilització predominant en el món. Venim perquè creiem que el pensament és el rector de les coses. Venim perquè comprenem que l’única via cap a la llibertat passa per la coneixença de la veritat. La nostra cultura liberal ens ve de Grècia i Roma. L’educació s’hi fonamenta.”

Ho vaig explicar en aquest treball: “Àurea de Sarrà: una demèter catalana a la Grècia de 1926”, Assaig de Teatre, 66-67 (2008), pàgines 30-61.

Els anys vint del segle XX català

Portentosos? Excepcionals? Singulars? Si us semblen excessius aquests adjectius per qualificar els anys vint del segle vint català, en puc triar d’altres. Però, què me’ls fa tan especials? Ras i curt: la creació de la Fundació Bernat Metge, de l’Editorial Barcino i de la Fundació Bíblica Catalana. Això és la voluntat de posar a l’abast i en català els clàssics grecs i llatins, els clàssics catalans i la Bíblia. Vet aquí els fonaments de la nostra cultura, l’europea, l’occidental. 

I vet aquí les dades. Gràcies al mecenatge de Francesc Cambó, la Bernat Metge ja és una realitat l’any 1922. L’obra de Lucreci De la Natura en va ser el primer volum publicat l’any 1923. I el primer director de la col·lecció va ser Joan Estelrich. El mateix 1922 es crea la Fundació Bíblica Catalana, també sota el mecenatge de Cambó, i l’any 1928 apareix el primer dels quinze volums de la Bíblia en català. Va ser l’any 1924 quan, a partir d’una proposta de Pompeu Fabra, Josep M. de Casacuberta va crear l’Editorial Barcino. El primer volum de la col·lecció “Els Nostres Clàssics” va ser Lo somni de Bernat Metge, que conté un estudi introductori de Nicolau d’Olwer. 

És o no és adequada la tríada inicial d’adjectius davant de tanta riquesa i bona vista cultural? Bernat Metge deu ser el símbol per antonomàsia d’aquell moment històric. Per això il·lustra aquest post.

Àurea i Pep Ventura

Fins el dia de Tots Sants, es pot visitar al Museu Empordà de Figueres una exposició dedicada al músic Pep Ventura. S’hi pot veure el programa de mà del “Gran festival a la memòria d’en Pep Ventura”, que es va celebrar a Figueres els dies 19 i 20 d’octubre de 1927, organitzat pel Foment de la sardana, secció del Casino Menestral. Per al dia 19 a les 10 de la nit, al “gran Saló” del Casino Menestral, s’anunciaven conferències dels professors Joan Estelrich, Bosch Gimpera i Farran Mayoral “parlant dels orígens hel·lènics de la Sardana i la seva influència en la cultura popular. Acabarà la vetllada amb una audició de Sardanes originals d’En Pep Ventura tocades per la llorejada cobla Antiga Pep”. Per al dia 20 es va programar una “Ballada de Sardanes originals d’En Pep Ventura a la Rambla” a dos quarts de set del vespre i a les 10 de la nit “Gran vetllada d’art selecte al Gran Teatre El Jardín, amb la cooperació de la famosa dansarina, la gran tràgica de la dansa, creadora dels cants plàstics Àurea interpretant el programa adjunt acompanyada per un trio de corda”. Així, Àurea va ser “La favorita de Ramsés”,“Salomé” o Santa Teresa a “Consolació”, que és com apareix en la fotografia.

L’escriptor Carles Rahola, en la biografia que va fer d’Àurea, comentava així aquest esdeveniment: “Al cor de l’Empordà, no fa pas gaire temps, com a Tarragona, Àurea associa l’exquisidesa del seu art a un acte cívic, com és el festival a la memòria d’un precursor intuïtiu, d’un creador humil i senzill: d’En Pep Ventura; i també allí senyoreja els cors dels qui la veuen dansar.” Àurea i Pep Ventura, units per la ploma de Rahola.