Cinc segles després del poema de Safo del post anterior, el poeta llatí Catul va recrear les paraules de Safo per descriure els efectes físics que li produïa la seva estimada Lèsbia, en les tres primeres estrofes d’aquest poema:
Al nivell dels déus he de dir que es troba,
o més alt que els déus, si no fos sacríleg,
el qui amb tu assegut llarga estona pugui
veure’t i, dolça,
escoltar com rius, quan això trasbalsa
tots els meus sentits. Ai de mi, que, Lèsbia,
des d’aquell moment que et vaig veure em falten
fins les paraules,
no em respon la llengua travada, als membres
sento un lleu flameig, un ressò inefable
a l’orella em brunz, i la nit se’m dobla
sobre la vista.
Poc profit, Catul, ha de dur-te l’oci:
t’entretens amb l’oci i t’exaltes massa.
L’oci, antigament, va fer caure reis i
viles alegres.
El poema 51 de Catul és la primera oda sàfica que es va escriure en llatí. Això va ser a la primera meitat del segle I abans de Crist. També en estrofes sàfiques la va vessar al català Jordi Parramon i Blasco l’any 1999.
Entrades
