Nastagio degli Onesti

“Quan eren ja al darrer plat, heus aquí que tothom començà a sentir els crits desesperats de la jove encalçada; i meravellant-se’n tots molt i preguntant què devia ésser, sense que ningú s’ho expliqués, es posaren drets i, mirant què passava, veieren la malaurada donzella, el cavaller i els gossos, i al cap d’un moment es trobaren allí entre ells. Tot de crits s’alçaren contra els cans i el cavaller, i molts s’avançaren per ajudar la donzella, però el cavaller, parlant-los com ho havia fet amb Nastagio, no solament els féu recular, ans els esglaià a tots i els omplí de gran meravella.”

En record de Francesc Vallverdú, mort l’any 2014, que cada any llegia un fragment del Decameró de Boccaccio, obra que havia traduït i publicat l’any 1984, en la celebració del Dia Internacional de la Traducció a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans.

La il·lustració del post d’avui correspon a un dels quadres que Botticelli va pintar l’any 1483, seguint la narració de Boccaccio.

Venus de prop

M’he passejat per les murtreres florides, per la pell rosada, per les ales dels vents, per les faldilles florides, per les clivelles de la petxina del quadre de Sandro Botticelli, El naixement de Venus, gràcies a la digitalització que n’ha fet la Galleria degli Uffizi. Obres l’ordinador, segueixes l’enllaç i tens l’obra d’art a casa, davant dels ulls, t’hi pots acostar tant com vulguis, pots resseguir-ne tots els detalls, et pots tornar a enamorar de la mirada de Venus, però, ai, et pots adonar també que la més bella de les belles té els peus una mica inflats. I això que acaba de néixer! 

La fotografia que il·lustra el post d’avui prové del web haltadefinizione.com

Bon Nadal i feliç Any 2010!

Incipe, parve puer, risu cognoscere matrem:

matri longa decem tulerunt fastidia menses.

Virgili, Bucòlica IV, 60-61

Sandro Botticelli, Verge del llibre, 1480-81

Les tres Gràcies

Diu Sèneca: Uns volen que s’interpreti que una de les Gràcies és la que dóna el benefici, la segona la que el rep, la tercera la que el torna a la primera; d’altres interpreten que hi ha tres classes de benefactors: els qui es guanyen l’agraïment, els qui el reten, i els qui el reben i el reten alhora. Què significa aquell cor que s’entrellaça de mans fent rodona? Que l’ordre del benefici passant de mà en mà torna tanmateix al benefactor i que es perd la bellesa del conjunt si en algun punt es trenca, i la conserva tota si es manté compacta i guarda l’ordre. El lloc d’honor és per a la major d’elles, com escau al primer afavoridor. Els rostres són joiosos, com solen ser els de qui donen o reben beneficis; són joves, perquè la memòria dels favors no ha d’envellir; són verges, perquè són incorruptes i sense taca i inviolables per tothom; en elles no és escaient res de lligat ni d’ajustat, per això porten les túniques descenyides, i les porten transparents perquè els favors volen ser vistos.

Aquest text el va pintar Sèneca pels volts de l’any 60 de la nostra era. El quadre el va escriure Botticelli pels volts de l’any 1476.

Vt pictura poesis, que digué Horaci.