De Roma a Llagostera

Dos dies a Roma, dos dies a Llagostera. A causa de dues festes. La romana era per homenatjar un amic que ha arribat, jubilós, a l’edat de la jubilació i oferir-li els dos volums de treballs que li hem fet: Roma e il papato nel Medioevo. Studi in onore di Massimo Miglio. L’altra festa era la Festa Major del meu poble, sardanes i converses amicals, a la plaça. De les amistats romanes a les amistats llagosterenques en un cap de setmana, llarg, de finals de maig, el camí és curt, perquè passa pel cor. 

Us he portat aquesta imatge de teulats romans, al capvespre.

Sota la lona

S’hi escolten sardanes, s’hi pren el vermut, es parla amb gent que no veus des de l’any passat, a la plaça, sota la lona del casino, el diumenge de la festa major de Llagostera. S’hi festejava, s’hi veia créixer el nen, sota la vela del casino, el dilluns de la Pasqua granada de la festa major de Llagostera. Lluíem el vestit nou, miràvem de reüll els nois, assegudes sota el tendal del casino, el dimarts de la festa major de Llagostera. 

La nina-globus de plàstic, amb el somriure posat, volava sota la lona del casino, diumenge passat, per la festa major de Llagostera, quan la vaig fotografiar.

Carrer Àngel Guimerà

És al centre de Llagostera, el que porta a la plaça de Catalunya. Per la Festa Major, a Llagostera, hi ha un concurs d’ornamentació de carrers. Enguany va guanyar el carrer de Sant Feliu. Però el carrer Àngel Guimerà, florit de geranis, va rebre un pernil i una caixa de cava per haver participat al concurs. Així és que divendres passat, a les 8 del vespre, vam tancar el carrer, vam parar unes taules llargues que l’ajuntament ens va deixar i tots els veïns del carrer vam sopar pa amb tomàquet i pernil, coca per postres i el cava.

I recordàvem. Recordàvem quan, als estius, sortíem a parar la fresca al carrer, cada vespre. Recordàvem que en aquella casa hi havia hagut un espardenyer, en aquella altra un sastre, en la de més enllà assajava la cobla Principal de Llagostera, i més avall hi havia una fàbrica -millor dit una màquina- de fer macarrons. Recordàvem que anàvem a veure el Festival de la canción del Mediterráneo al bar El Dorado, perquè tenien l’únic aparell de televisió del carrer. Recordàvem. I ens sentíem propers. Que arribin sovint vetllades com aquesta!

Vaig fer la fotografia dels gegants de Llagostera baixant pel carrer Àngel Guimerà el 22 de maig de 2010, el dissabte de la Festa.

Festa Major

Si aquesta és la segona Pasqua, vol dir Festa Major a Llagostera, el meu poble. Bon temps, repòs al jardí, dinar de festa amb la rebosteria més bona que mai haureu menjat per postres. Família. Com fa anys, molts anys. Algunes coses han canviat, és clar. Sobretot hi ha absències que es fan presents, els dies de festa. Però els rituals coneguts tornen els records plaents. Els gegants, les sardanes a la plaça, les exposicions de pintors locals, tot ens fa viatjar en el temps. El viatge, el retorn.

La fotografia que il·lustra aquest post mostra el primer quadre que vaig portar a una d’aquestes exposicions. Jo tenia 9 anys i el personatge representat és Sèneca. Premonició o atzar? Aquest carbó m’ha acompanyat arreu on he viscut. Ara penja, a l’entrada, a casa del meu fill.