Al llibre VII de l’Odissea, quan Ulisses arriba al palau del magnànim Alcínous, rei dels feacis, Homer en descriu l’hort amb aquestes paraules, que Carles Riba va traslladar a hexàmetres catalans l’any 1953:
Creixen allí, de primer, tot d’arbres alts i ufanosos,
pereres i magraners i pomeres d’uns fruits que relluen,
figueres de dolçor i oliveres plenes d’ufana.
Mai d’aquests arbres no es veu que el fruit s’afolli ni manqui,
ni d’hivern ni d’estiu, en tot l’any; ans el zèfir, que hi bufa
sempre, quan l’un apunta, en madura ja un altre, i la pera
sobre la pera envelleix, i la poma sobre la poma,
sobre el raïm el raïm i la figa sobre la figa.
Ahir vespre, per sopar, em vaig menjar les figues i el raïm, homèrics, de la fotografia, dolços com la mel de l’Hibla!
Entrades
