An affair to remember

Our love affair is a wondrous thing

That we’ll rejoice in remembering

Our love was born with our first embrace

And a page was torn out of time and space

Our love affair, may it always be

A flame to burn through eternity

So take my hand with a fervent prayer

That we may live and we may share

A love affair to remember.

Lluna d’octubre

No sé si la lluna d’octubre és la més plena de totes les llunes, i la més bella. No sé si la lluna d’octubre se celebra al Japó perquè s’inicia l’època de les collites. No sé si la lluna d’octubre té poders especials o és com totes les llunes dels mesos que es fan i es desfan. No recordo si els antics romans tenien una festa especial per celebrar la lluna d’octubre. Tampoc no vull furgar en la memòria per saber si a l’antiga Grècia la lluna d’octubre representava alguna cosa especial. Ni em molestaré a investigar si els antics babilonis rebien la lluna d’octubre amb danses i cants. No vull tampoc cercar en els annals de cap més creença antiga per saber si la lluna d’octubre és festejada pels humans. Tampoc no vull fer llistes d’obres literàries, cançons o pel·lícules, que evoquen la lluna d’octubre. No em cal. D’altres ho han fet i ho faran. Pel que fa a mi, en tinc prou d’experimentar, any rere any, els efectes intensos de la lluna d’octubre, viure’ls i gaudir-los. O patir-los, que tot gaudi suposa patiment, com tot inici suposa final.

El sol de biaix de la fotografia el vaig atrapar fa just un any, a Manhattan, tot passejant per Riverside Park.

Pistes de gel

A Manhattan, des de primers de desembre, hi ha en funcionament, almenys que jo conegui, tres pistes de gel. 

Aquesta és la pista de Bryant Park: pura delícia. Ocupa el centre de la plaça que es troba darrere de la New York Public Library, una plaça encantadora en totes les èpoques de l’any. Em sap greu que la meva càmera fotogràfica, de nit, no sap fer fotos, o surten com aquesta, del dia 9 de desembre passat.

Aquesta és la pista de gel del Rockefeller Center, probablement la més petita, però la més visitada, tot i que quan vaig fer la fotografia estaven allisant el gel i no s’hi podia patinar. Vaig fer la fotografia el dia 9 de desembre passat. 

Si fixeu bé la vista, veureu al fons dels arbres i del pendís la pista de Central Park, pleníssima de gent. És la més gran i aprofita una fondalada del parc. La vaig fotografiar el 31 de desembre de 2007, avui fa quatre anys. 

Bones vacances!

Si sabés modificar fotografies, canviaria les dates del senyal de trànsit de la cantonada de la cinquena avinguda amb l’estimat carrer 50, de Manhattan, per desitjar-vos bones vacances de Nadal. Però encara no n’he après. No desisteixo.

Nulla dies sine linea. Que tingueu unes vacances ben llatines!

Vaig fer la fotografia el dia 9 de desembre. 

Immigració

Passes vuit hores a l’avió, en surts mig quadrat i ensomniat, has anat allargant el dia. Amb tot, baixes de l’avió amb ganes de menjar-te la ciutat que ja has visualitzat des de la finestreta: la llenca de terra apilonada d’edificis. Espectacular, la miris des d’on la miris, de dia o de nit, hi arribis a l’estiu o en ple hivern, a l’inici de la primavera o al cap de la tardor. És allà i, com la primera vegada, te’n tornes a enamorar. I això. Passadís enllà recordes que, ai, encara no podràs recollir la maleta i pujar al taxi, perquè has de passar immigració, el rostre somrient del país que t’acull, que diuen, la primera rebuda als USA. I la rebuda es fa esperar. Una filera, i una altra, i desfer-la, i mitja hora, i una hora, i la nena cinquanta persones més enllà que no deixa de plorar, i una hora i mitja, perquè és l’hora del canvi de guàrdia, a més. Finalment, et rep el rostre alegre del país: “Hi, how are you?” sents que et pregunta una boca oberta d’orella a orella. “Fine” respons per mimetisme cortès, davant de tan gran somriure, somrient també. Però de seguida recordes que estàs “Tired, after two hours!” “Sorry! Welcome to New York!” I, ah, penses en la rapsòdia in blue i la maleta que t’espera i et falten cames per entrar al taxi groc i veure que es van acostant el Chrysler i l’Empire, il·luminats, perquè mentrestant ha caigut la nit sobre Manhattan.

La fotografia la vaig fer ahir, des del taxi groc, quan de fet se m’anaven allunyant el Chrysler i l’Empire.

Nature boy

There was a boy

A very strange enchanted boy

They say he wandered very far, very far

Over land and sea

A little shy

And sad of eye

But very wise

Was he

And then one day

A magic day he came my way

And while we spoke of many things, fools and kings

This he said to me

“The greatest thing

You’ll ever learn

Is just to love

And be loved

In return”

(instrumental interlude)

“The greatest thing

You’ll ever learn

Is just to love

And be loved

In return”

Tom’s Diner

I am sitting
In the morning
At the diner
On the corner

I am waiting
At the counter
For the man
To pour the coffee

And he fills it
Only halfway
And before
I even argue

He is looking
Out the window
At somebody
Coming in

“It is always
Nice to see you”
Says the man
Behind the counter

To the woman
Who has come in
She is shaking
Her umbrella

And I look
The other way
As they are kissing
Their hellos

I’m pretending
Not to see them
Instead
I pour the milk

I open
Up the paper
There’s a story
Of an actor

Who had died
While he was drinking
It was no one
I had heard of

And I’m turning
To the horoscope
And looking
For the funnies

When I’m feeling
Someone watching me
And so
I raise my head

There’s a woman
On the outside
Looking inside
Does she see me?

No she does not
Really see me
Cause she sees
Her own reflection

And I’m trying
Not to notice
That she’s hitching
Up her skirt

And while she’s
Straightening her stockings
Her hair
Is getting wet

Oh, this rain
It will continue
Through the morning
As I'm listening

To the bells
Of the cathedral
I am thinking
Of your voice...

And of the midnight picnic
Once upon a time
Before the rain began...

I finish up my coffee
It’s time to catch the train

Manhattan

We’ll have Manhattan

the Bronx and Staten

Island too.

It’s lovely going through

the zoo!

It’s very fancy

on old Delancy

street you know.

The subway charms us so

when balmy breezes blow

to and fro.

And tell me what street

compares with Mott Street

in July?

Sweet pushcarts gently gliding by.

The great big city’s a wonderous toy

just made for a girl and boy.

We’ll turn Manhattan

into an isle of joy!

We’ll go to Yonkers

where true love conquers

in the whiles

and starve together dear, in Chiles

We’ll go to Coney

and eat baloney on a roll

in Central Park we’ll stroll

where our first kiss we stole

soul to soul

And for some high fair we’ll go to “My Fair Lady”

we’ll hope it closes, some day

the city’s glamour can never spoil

the dreams of a boy and goil.

We’ll turn Manhattan

into an isle of joy!

The city’s bustle cannot destroy

the dreams of a girl and boy.

We’ll turn Manhattan

into an isle of joy!

Judt i Talese

Faltaven encara 10 minuts perquè sortís el tren. Al costat de l’estació hi ha una llibreria. Així és que vaig entrar-hi amb alguna intenció concreta, però tampoc gaire. Pocs minuts després, com que no hi havia cua a la caixa, vaig sortir-ne amb Judt i Talese sota el braç. No negaré pas que, en el fons, formaven part de la intenció. El que em va fer decidir ràpidament, però, va ser la necessitat imperiosa de llegir els capítols que cadascun d’ells dedica a New York. Dreta a l’andana, no sé llegir. Però, asseguda al vagó, em vaig llençar amb frisança a la lectura. I el viatge de Barcelona a Girona es va convertir en una agradabilíssima i nostàlgica passejada per New York, “la ciutat del món” de Tony Judt i “la ciutat de coses inadvertides” de Gay Talese. Just el que necessitava.  

A la fotografia, la posta de sol des d’una de les dues finestres que més m’estimo de Manhattan. 

Títols (de llibres)

Que en els autors antics ja s’hi troba tot, no és cap descobriment. Després de comissariar una exposició, Umberto Eco va crear un llibre preciós que agrupava llistes que apareixen en obres de creació i el va titular Vertigine della lista. Llegia l’altre dia l’autor llatí Aulus Gel·li (segle II després de Crist) per comprovar una citació. Vet aquí la llista de possibles títols d’obres literàries que ens ofereix al començament per justificar el de la seva, en la traducció de la Fundació Bernat Metge: 

“Però, per tal com vaig començar a distreure’m, escrivint, com he dit, aquests comentaris, durant les llargues nits hivernals al camp del territori d’Àtica, per això els he intitulat Les nits àtiques, sense imitar en res els enginyosos títols que molts escriptors, grecs i llatins, han donat a obres per l’estil d’aquesta. Car ells, en aplegar com feren, una matèria variada, barrejada, i en certa manera confusa, per això també s’hagueren d’empescar uns títols que s’adiguessin a aquest caràcter d’obres. Així veiem que uns escolliren per títol: Muses; d’altres, Selves; aquest Pèplum; aquell, Corn de l’abundància, i el de més enllà, Bresques; alguns, Prades; un, Les meves lectures, i un altre Antigues lectures, i un altre, Verger, i encara un altre, Descobriments. N’hi ha que han triat per títol: Torxes, i Miscel·lània, i àdhuc Recull general, i Helicó, i Problemes, i Manuals, i Punyalets. I encara hi ha qui ha fet un títol de Memorials, de Pragmàtica, i d’Additaments, i de Didascàlica, i així mateix d’Història Natural, d’Història variada; hi ha, a més, qui ha escrit Prat, igualment Fruit de tota mena, Tòpics. Molts han intitulat llurs llibres Conjectures, i no manquen els que han pres com a títols de llurs obres: Epístoles morals, o Recerques epistolars, o Recerques mesclades, i alguns altres títols que, excessivament graciosos, es ressenten tanmateix d’un exagerat artifici.”

Trieu i remeneu, entre els títols i entre els elements de les parades de les fotografies, una de Campo de’Fiori, a Roma; l’altra al barri de Manhattan. Les vaig fotografiar l’any 2009.

L’om dels Somnis

Sempre m’ha fascinat la presència d’un om just a l’entrada de l’Avern, el món dels morts de la mitologia grecollatina. Virgili ens ho explica a la seva Eneida, VI, 282-284, amb aquestes paraules: “Enmig del vestíbul un om frondós, enorme, desplega les seves branques i els seus braços seculars, on nien, hom diu, els Somnis vans, una mica pertot, aferrats a totes les fulles”. M’agrada aquesta imatge de l’om carregat de Somnis, que imagino mig amagats sota de cadascuna de les seves fulles. 

Hi ha un altre om que se’m fa present, que he vist amb els meus propis ulls, però ja desaparegut, així és que ara també pertany al terreny dels Somnis. Era un om frondós, enorme, que desplegava les seves branques per damunt de tots els altres arbres de Riverside Park, a Manhattan. L’om de sota la finestra cantonera, cara al riu, era un senyor om. La capçada més ampla de totes les capçades de Riverside Park. I s’il·luminava amb el primer raig de sol matiner. Ell, tot sol, només ell, perquè el raig venia del carrer perpendicular, un carrer d’aquells de número, amb el qual l’om estava alineat, un dels carrers travessers, dels que donen al riu, al parc, a Riverside Drive, l’ondulada. A la tardor tornava a tots els colors, del groc al vermell de foc. 

A la fotografia, del mes de maig de l’any 2007, un dels oms esponerosos que encara romanen dempeus a Riverside Park.

Finestres (I)

Va ser a primers d’abril de l’any 2004 quan vaig mirar per primera vegada a través de les finestres de la cambra cantonera de Riverside Drive. L'hivern es fonia. El Hudson i New Jersey al fons, d’una banda. De l’altra, desenes de dipòsits d’aigua damunt dels teulats de Manhattan, amb l’Empire State, com un iceberg, al fons.

Metròpolis i derivats

És un fet: menys els animals, racionals o no, tot ressuscita. Sense anar més lluny, acaba de ressuscitar l’àrea metropolitana de Barcelona.

L’adjectiu metropolità/ana deriva del substantiu metròpolis. En el seu origen grec, metròpolis significava una ciutat mare, una ciutat que havia fundat o colonitzat d’altres ciutats, i també la capital d’una regió, així és que va ser el nom d’algunes ciutats gregues; va ser especialment important una Metròpolis de Tessàlia.

Si hi ha una ciutat en la qual aquest adjectiu és ben viu avui, aquesta és New York, metròpoli on n’hi hagi. A New York és metropolità el gran museu, el gran teatre de l’òpera, el gran equip de beisbol. I, a NY, abreugen el mot, de manera que ens podem passar el matí al Met, la tarda a veure els Mets i la nit a la Met.

Ah, però el Metro, que és tan Metropolitain a París sobretot, a New York és MTA (Metropolitan Transportation Authority) New York City Subway, conegut no com el Met(ro) sinó com el subway.

El mot encara, Metropolis, és el títol de la pel·lícula de Fritz Lang de l’any 1927, que la meva mare va veure quan tenia només 9 anys, ben poc després d’estrenar-se, i la va mitificar, per a ella mateixa i per a tota la família. Un altre dia parlaré de la pel·lícula.

Vaig fotografiar Manhattan, des d’Ellis Island, l’agost de 2009.

Persona

Parlava en el post anterior de l’evolució del significat de la paraula “turisme”. Vet aquí el que va passar amb la paraula “persona”. És una d’aquelles paraules que la llengua llatina va prendre de la veïna llengua etrusca. De fet significava “màscara”, o “rol”, d’un actor en una peça teatral. Així apareix també en molts textos llatins antics. Fins que va atènyer el significat actual: individu de l’espècie humana. És clar, els individus de l’espècie animal no es posen màscara, quan surten de casa, cada matí.

Sempre m’ha inquietat i m’ha fascinat que en l’origen del mot “persona” s’hi amagués la màscara.

I és que les paraules, com diu Horaci, canvien com els boscos van canviant les fulles al llarg de l’any. Es donaran nous continguts a paraules velles, renaixeran paraules que ja havien desaparegut i en cauran d’altres que estan en plena vigoria, si ho vol l’ús, en poder del qual es troba el dret i la norma de la llengua.

La fotografia que vaig fer a la Grand Army Plaza de Manhattan, el mes de setembre de 2009, recull un grup d’individus de l’espècie humana que camina i un grup d’individus de l’espècie animal que pren el sol dalt del semàfor, en un amuntegament de paisatge urbà espectacular.

The end

Les cròniques quotidianes, en viu i en directe, des de Manhattan s’acaben. Van començar tot jugant jugant, i van esdevenir un dels lligams forts amb l’altre cantó de l’oceà, esperonada pels missatges generosos de tots els que m’heu llegit. Us en dono les gràcies, ben de cor.

Si alguna vegada viatgeu a aquesta ciutat, -s’ho val, de debò- llegiu l’article que en Borja Vilallonga va publicar l’any 2006, després d’haver-se’n enamorat i d’haver-hi viscut, New York. Manhattan at 7 AM. Aquesta és la nostra segona ciutat.

Multa pars mei romandrà a New York. Aquesta vegada més que cap altra.

Des de la mateixa finestra, el sol ha fet tot el recorregut d’aquestes tres postes, durant aquestes tres setmanes.

See you, amics. Ha estat un plaer.

Zabar’s

De Westside Market i sobretot de D’Agostino se’n troben a diversos barris de New York, són cadenes de supermercats molt ben proveïts i atapeïts. Però de Zabar’s, ah, Zabar’s! només n’hi ha un a tota la metròpolis, és a Broadway entre els carrers 81 i 80, al veïnat. S’hi poden comprar els millors fumats, de debò, especialment el white fish. No he aconseguit de saber quina mena de peix és, però és menjar diví. I el salmó, és clar.

Esmorzar quotidià dels newyorkers (els que posa en escena Woody Allen, posem per cas): una llesca de salmó fumat de Zabar’s damunt d’un bagel (de panses, per exemple, com els de la fotografia) partit per la meitat ben untat de cream cheese (Philadelphia, vaja) i un bon cafè americà. Com l’enyoraré!

I no oblidem els pie de Zabar’s. Vet aquí un àpat de pie: pot començar amb un bon chicken pot pie com a plat fort i un apple pie amb gelat de vainilla de postres. De pollastre o de poma, també enyoraré els pie.

The Roof Garden

Arbre brancat, xarxa neuronal, sistema circulatori humà, de tot això participa l’enorme escultura platejada que ocupa tot el Roof Garden del Metropolitan Museum. Pujar a la terrassa de l’edifici neoclàssic de la cinquena és sempre una experiència, tens tot el mar d’arbres de Central Park als teus peus i l’atordidor skyline de New York de decorat de fons, pels quatre cantons.

L’escultura Maelstrom, creada pel nordamericà Roxy Paine, fa les delícies dels visitants estiuencs del museu que passegem i ens fotografiem enmig de les set tones de tubs-venes-branques d’acer inoxidable que produeixen mil efectes sorprenents amb el sol i les vistes i l’enorme paret de mirall. Ha estat subvencionada per l’empresa Bloomberg, l’alcalde multimilionari de la ciutat. That’s New York!

Inscripcions newyorkers

Mens sana in corpore sano. Aquest fragment de la Sàtira X de Juvenal es troba a la façana del Teachers College, de Columbia University.

Homer, Herodotus, Sophocles, Plato, Aristotle, Demosthenes, Cicero, Vergil. Aquesta llista d’autors grecs i llatins, en anglès, recorre la façana de la gran biblioteca d’humanitats de Columbia University, la Butler Library, dos milions de volums a l’interior. Pas mal! La fotografia és del dilluns 31 d’agost, dia de la Convocation Ceremony, i s’hi poden veure algunes rotllanes d’estudiants de les múltiples que hi havia escampades pel campus, amb un/a estudiant de la universitat amb la samarreta blava que iniciava els nouvinguts en la seva nova aventura.

Sigilla diversos. Són a la cinquena avinguda cantonada amb el carrer 54, a la façana d’un dels clubs privats més selectes del món, The University Club, creat al segle XIX, amb voluntat de representar un palau italià del Renaixement.

Primer de setembre

Vaig comprar un llibret al Metropolitan Museum, Poems of New York, una prou extensa antologia de poetes que va des de Walt Whitman, el més antic nascut el 1819, fins a Nathaniel Bellows, el més jove nascut el 1972, que han escrit poemes de o a New York. N’hi ha dos de W. H. Auden, un dels quals és “September 1, 1939”, escrit poc després d’haver arribat a New York, just el dia de la invasió nazi a Polònia. De la invasió i del poema avui fa 70 anys. En copio la primera estrofa:

I sit in one of the dives

on Fifty-second Street

uncertain and afraid

as the clever hopes expire

of a low dishonest decade:

waves of anger and fear

circulate over the bright

and darkened lands of the earth,

obsessing our private lives;

the unmentionable odour of death

offends the September night.

Auden va viure als Estats Units fins a 1972, amb estades a Viena. A partir de 1953 va viure en un apartament a 77 St. Mark’s Place, entre la primera i la segona avingudes, a l’East Village. Diu que una placa de bronze recordava aquest lloc literari, però que no la van tornar a posar després d’unes obres de restauració. On sí que hi ha literary landmarks és a la propera església de St. Mark, la seu de Poetry Project, on han plantat arbres per als poetes ja morts del grup, un dels quals és dedicat a Auden.

Riverside Drive (V)

Portalada de l’edifici de 370 Riverside Drive. Al pis dotzè hi va viure Hannah Arendt, els darrers anys de la seva vida fins que va morir l’any 1975.

Portalada de l’edifici de 380 Riverside Drive. No sé en quin dels pisos vivia la família Glass, protagonista de les històries de J. D. Salinger.

Portalada de l’edifici de 390 Riverside Drive. J. D. Salinger hi va viure i escriure fins a 1953, quan es va traslladar a Cornish, New Hampshire.