divendres, 12 d’octubre de 2012

Lluna d’octubre

No sé si la lluna d’octubre és la més plena de totes les llunes, i la més bella. No sé si la lluna d’octubre se celebra al Japó perquè s’inicia l’època de les collites. No sé si la lluna d’octubre té poders especials o és com totes les llunes dels mesos que es fan i es desfan. No recordo si els antics romans tenien una festa especial per celebrar la lluna d’octubre. Tampoc no vull furgar en la memòria per saber si a l’antiga Grècia la lluna d’octubre representava alguna cosa especial. Ni em molestaré a investigar si els antics babilonis rebien la lluna d’octubre amb danses i cants. No vull tampoc cercar en els annals de cap més creença antiga per saber si la lluna d’octubre és festejada pels humans. Tampoc no vull fer llistes d’obres literàries, cançons o pel·lícules, que evoquen la lluna d’octubre. No em cal. D’altres ho han fet i ho faran. Pel que fa a mi, en tinc prou d’experimentar, any rere any, els efectes intensos de la lluna d’octubre, viure’ls i gaudir-los. O patir-los, que tot gaudi suposa patiment, com tot inici suposa final.

El sol de biaix de la fotografia el vaig atrapar fa just un any, a Manhattan, tot passejant per Riverside Park.

7 comentaris:

  1. La lluna, sempre present i artífex dels canvis que podem observar en la natura. Bonica imatge.

    ResponSuprimeix
  2. La passió té dues direccions: cap endins i cap enfora. D'aquí ve que allò que fa gaudir també pot fer patir.

    ResponSuprimeix
  3. Un vell proverbi apòcrif diu:

    A la lluna d'Octubre
    deixa dir els silencis
    que la lluna de Març
    florirà d'encanteris.

    ResponSuprimeix
  4. Quin calfred de saviesa, saber que el que ens il·lumina ens pot deixar a les fosques, si en prescindim.
    M'agrada molt el vers de Lapsus Calami.

    ResponSuprimeix