Parets llegides

Els dos textos d’Horaci triats per acompanyar els visitants en l’edifici romà, del qual parlava en el meu post d’ahir, provenen de les Odes d’Horaci. Així, es poden llegir aquests versos de l’oda II, 16, 13-16: “Viu feliç amb ben poc aquell qui veu lluir damunt la seva senzilla taula un saler heretat del pare, aquell al qual no torba el plàcid son ni el temor ni cap sòrdida cobejança.” I aquests altres de l’oda III, 24, 21-24 “Tenen per un gran dot la vida honesta dels pares i una castedat que, recolzada en una ferma fidelitat, no vol un altre marit, i l’adulteri és rebutjat com un sacrilegi o, si no, es paga amb la mort.”

La tria és contundent. Són inscrits en llatí. La recepció, doncs, és més limitada. Jo n’he donat la traducció que Josep Vergés va fer per a la Fundació Bernat Metge. 

Vaig fotografiar l’edifici el dia 9 de desembre passat.

L’ocell de Catul

Sir Lawrence Alma-Tadema (1836-1912), encara que havia nascut a Holanda i va morir a Alemanya, va ser un dels pintors més famosos del segle XIX britànic, on va residir des de 1870. És el pintor de les recreacions del món clàssic. Amb la seva imaginació i a través dels seus pinzells va donar vida a emperadors i bacants, escriptors i banyistes, amb una meticulositat i precisió insuperables en els decorats i en l’ambientació. 

En el quadre que il·lustra aquest post, el pintor va reproduir la història d’amor entre Catul i Lèsbia, a partir del tercer poema de Catul. El poeta, dret enmig de l’escena, té a la seva mà esquerra l’ocell, ja mort, que havia regalat a la seva estimada en el segon poema. Lèsbia, reclinada en el tricilini, plora. Així és com ho havia expressat Catul, en la traducció que en van fer Joan Petit i Josep Vergés l’any 1928 per a la Fundació Bernat Metge: “Però vosaltres maleïdes sigueu, cruels tenebres de l’Orc, que devoreu totes les coses boniques; era tan bonic l’ocell que m’heu pres! Oh mala ventura! Oh pobret ocell! Ara per causa teva els dolços ulls de la meva estimada, tots inflats, són vermells de plorar.”