
El fil s’aprima. Potser demà ja s’hauran dit adéu.
Remedios Varo va pintar l’oli “Les feuilles mortes”, que il·lustra aquest post, l’any 1956.

El fil s’aprima. Potser demà ja s’hauran dit adéu.
Remedios Varo va pintar l’oli “Les feuilles mortes”, que il·lustra aquest post, l’any 1956.
En aquest laberint de mosaic no hi habita el Minotaure, a diferència del grafit de Pompeia. Aquest laberint forma part del mural de mosaic que hi ha dins l’edifici de l’Ara Pacis, a Roma. L’autor de l’obra és Mimmo Paladino i Costantino Buccolieri és el mosaïcista que el va fer, l’any 2000.

Heus aquí Kaspar Mohr, el Dèdal del segle XVII, immortalitzat en el sostre de la biblioteca del monestir barroc de Bad Schussenried, prop de la riba alemanya del llac de Constança. Hàbit blanc, ales blanques de plomes i cera, com les d’Ícar i el seu pare, per poder escapar del laberint. Va fer un vol de prova llençant-se des de tres pisos d’alçada, del dormitori del monestir fins al jardí, que no representava cap laberint. Era l’any 1600. Kaspar tenia 25 anys, just es trobava a la meitat de la seva vida. Va abandonar els enginys i es va doctorar en teologia. No va poder evitar, però, de passar a la història com “el monjo volador”, títol també d’una peça teatral que el té de protagonista escrita per Simon X. Rost.

Aquella noia havia viscut confiada a la saviesa horaciana, fins que un dia algú li va dir que d’un laberint se’n podia sortir però d’una línia recta no.
Aquell dia es va sentir atrapada dins del rectius vives i no sabia com fugir-ne, si pel camí del verd o pel camí del blau.
El fil d’Ariadna va alliberar Teseu, va empresonar Ariadna.