Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Eusebi Ayensa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Eusebi Ayensa. Mostrar tots els missatges

dimecres, 5 d’octubre del 2011

Rilke i Kavafis, en diàleg

Rilke va néixer l’any 1875, a Praga, i va morir a Suïssa l’any 1926, amb només 51 anys d’edat. Kavafis havia nascut l’any 1863 a Alexandria, on va morir el mateix dia que havia nascut, setanta anys més tard. Es podien haver conegut. 

Avui, a les vuit del vespre, dialogaran a la Casa de Cultura de Girona, en català, com ho fan ara en aquest post, a la manera de Coridó i Tirsis, en versos alterns, com els agrada a les muses.

Diu el Kavafis traslladat per Eusebi Ayensa: 

Al teu costat tot ho trobo dolç, i em somriu,
i en el mirall dels teus ulls s’hi reflecteix la joia.
Ets la meva llum, i encara no t’he dit ni la meitat
de tot el que aclapara el meu cor enamorat
i que als meus llavis s’amuntega amb una sola mirada teva.
No em parlis si no vols, no em diguis seductores
paraules d’amor i admiració. Em basta que estiguis a prop
per dir-te com et desitjo, per tocar-te i per respirar
la mateixa fresca del matí que respires tu,
o, si trobes això exagerat, per mirar-te i prou.
I respon Rilke en la meva versió catalana:

No són pas records
els que, en mi, et mantenen;
tu tampoc no ets meva
per la força d’un bell desig.
El que et fa present,
és la marrada ardent
que una tendresa lenta
descriu en la meva pròpia sang.
No tinc necessitat
de veure’t aparèixer;
n’he tingut prou amb néixer
per perdre’t una mica menys.

Veia el cel de la fotografia, des del meu estudi, el dia 18 de setembre passat.

dilluns, 3 d’octubre del 2011

Àurea de Sarrà: una Demèter catalana al Partenó

La darrera vegada que vaig parlar d’Àurea de Sarrà va ser al Museu de la Ciutat d’Atenes. Ho tornaré a fer dimarts que ve, dia 4 d'octubre, a les 7 de la tarda, dins del cicle de conferències Catalunya a Grècia / Grècia a Catalunya que ha organitzat Eusebi Ayensa a CaixaForum Girona. 
Vaig saber de l’existència d’Àurea ja fa uns quants anys. Em va seduir una petita fotografia d’una gran enciclopèdia, que els fats em van fer trobar un dia, quan estava capficada a la cerca de no sé quina dada vital per a no sé quin treball importantíssim (o això considerava jo en el moment d’elaboració de la meva tesi doctoral).
En la fotografia es veia una dona vestida amb un pèplum preciós i calçada amb unes sandàlies de cuir; una diadema cenyia el seu cap i innombrables braçalets s’arrapaven als seus braços. Estava en una posició de dansa enmig de l’escenari del teatre de Dionís, al peu de l’Acròpolis d’Atenes. Es deia Àurea de Sarrà, havia nascut a Barcelona quasi al tombant del segle passat i, després d’haver ballat en escenaris de mig món, havia mort a Arenys d’Empordà. Era, vaig pensar, la Isadora Duncan catalana. 
Ja no me la vaig poder treure mai més del cap. N’he resseguit les seves petjades per mig món. Em va apassionar la seva vida apassionada i apassionant, amb un punt d’ingenuïtat que me l’acostava humanament. He parlat d’ella, he escrit d’ella, va passar a ser de la família, com els llibres, com els arbres del jardí. 
El títol del post és el de la conferència de dimarts. La fotografia que l’il·lustra és la de la fascinació primera. Ara, la tinc a casa.

dilluns, 2 d’agost del 2010

El castell de Cetines

Ho demanava l’acadèmic Ramon d’Alòs-Moner i de Dou, l’any que ve farà cent anys: “Y un hom se feia l’ilusió de veure, potser en dia no llunyà, dintre la cel·la del Partenon, l’elogi del castell de Cetines fet per boca del rei Pere, posat en làpida catalana y grega, que recordés a la posteritat que aquelles bandes de catalans, com diu en Gregorovius, no eren pas tant barbres ni tant privades del sentiment de bellesa com se·ls ha acostumat a representar.”


Es farà realitat en poques setmanes. El document de 1380 del rei Pere III el Cerimoniós que conté el primer i famós elogi del Partenó “la pus richa joya qui al mont sia” s’està gravant en marbre en català, grec, anglès i castellà, i es posarà als peus dels Propileus, a l’Acròpolis d’Atenes. L’hel·lenista Eusebi Ayensa, actual director de l’Instituto Cervantes d’Atenes, és el promotor de la placa.


En aquelles conferències publicades l’any 1911, sota el títol Impressions d’un viatge a la Grecia, Ramon d’Alòs-Moner recordava la seva primera visita a l’Acròpolis acompanyat d’un emocionat Antoni Rubió i Lluch, el seu mestre i el descobridor de la frase reial, i deia: “Y la llengua catalana havia ressonat plena de vida, victoriosa, en els Propyleus, convertits en palau y el Parthenon havia sentit les pregaries a la Mare de Déu que en el pus bell catalanesc del món li dirigien els almugàvers.”


Potser serà el moment de promoure l’Itinerari literari “L’Atenes dels catalans” que va crear la Càtedra M. Àngels Anglada de Patrimoni Literari de la Universitat de Girona.


Vaig fer la fotografia del rocam de l’Acròpolis el mes de febrer de 2008.