Fashion

Ella va ser top model i ara és socialite. Pren el brunch cada weekend al local de les celebrities, perquè és el must. Practica footing i shopping. I no viatja mai amb companyies low cost. Porta els cabells tallats al garçon, té esperit topshop, és molt cool i el seu trench és british. És fan del blog The Sartorialist, porta ulleres vintage perquè li agrada el look amb glamour dels fifty. Quan no vesteix sport, es posa unes peep toe i un tank top de seda. Encara que, a vegades, porta peces oversize, sobretot quan vol sentir-se més easy. Sempre porta body, quan va hipster, i presenta molt chic. Els vestits nude no l’afavoreixen gens, però, a l’hivern, amb un bon abric camel, un foulard patchwork de chiffon, uns leggins i una camisa de strass o, segons com, un clutch, se sent una vertadera lady. Troba el blazer amb uns pantalons print ideals per a un after party. En canvi, el fuseau amb el pull perkins els reserva per a moments més trendy. I, en ocasions especials, un babydoll.

La vaig atrapar en un aparador de Via Condotti, a Roma, el desembre de 2010. Aquell dia portava perruca.


[Després de la lectura d’una revista de moda, que no era en anglès.]

Una mica de glamour

Em deia un amic meu, professor de la Universitat de Barcelona, que hi ha qui considera que l’anglicisme glamour prové del grec gramma, que significa lletra, d’on ve gramàtica, per exemple. Qui sabia de lletra -escriure i llegir- en els orígens més remots de la humanitat, era considerat una mena de mag, una persona que fascinava. Una persona amb glamour té també el poder de captivar, d’atraure.

Vestits de deessa grega i sandàlies de gladiador romà: vet aquí com el món grecollatí es fa present, també a la moda, als carrers i a les revistes, al glamour del segle XXI.

El món global deu ser això, un gran revival, un gran poti-poti.

La deessa maniquí grega que il·lustra el text la vaig fotografiar en un aparador de Madison Avenue, el carrer més ple de glamour de Manhattan, el mes de setembre de l’any 2009.